El cap de Gata és el primer parc natural marítim-terrestre d’Espanya, la zona més àrida de l’Europa continental, declarat per la UNESCO reserva de la biosfera i geoparc mundial. Els verals del cap de Gata ofereixen múltiples rutes per caminar i fer excursions molt assequibles. A la platja de Mónsul, amb l’escenari de la Duna Rampant, vam fer el bany de Sant Silvestre, però amb seny. La bellesa del parc natural engega cops que remouen la consciència quan trobes restes de roba estripada d’algun naufragi de pastera o simplement peces xopes, abandonades en guanyar terra.
Poc abans de celebrar l’entrada de l’any a la localitat de San José, on havíem situat la nostra base d’estada, els veïns ens informen que havia arribat una pastera amb immigrants. Els habitants de San José estan habituats a l’arribada de pasteres-taxi. Un quiosc que quan tanca a la nit genera un espai que serveix de refugi, ha posat un rètol adreçat als immigrants: «Por favor, si te refugias aquí por la noche, no dejes basura. Gracias». Remata el missatge amb el dibuix de dos cors.
Les costes d’Almeria són les principals receptores d’immigració il·legal per via marítima d’Espanya. Més del 60% de les 7.787 persones que van arribar per mar a la Península l’any passat ho van fer pel litoral almerienc. Mentre esclataven petards per celebrar l’entrada del nou any i se sentia la xerinola de les celebracions, vaig pensar en el mur que resguarda la nostra zona d’interès, feliç i plasent, de la dels immigrants que es juguen la vida per poder viure.
Lo más leído
Lo último