Els diacrítics

Apartir d’ara només quinze paraules portaran accent diacrític, aquell que permet diferenciar els mots que tenen dos significats. Segueixen en vigor: bé - be, déu - deu, és - es, mà - ma, més - mes, món - mon, pèl - pel, què - que, sé - se, sí - si, són - son, té - te, ús - us, ós - os i sòl - sol. La retallada dels accents diacrítics ha estat la decisió més polèmica de les que ha adoptat l’Institut d’Estudis Catalans. Cadascuna de les decisions ha estat raonada i fonamentada pels saberut membres de la màxima institució del català. Vull dir que si a partir d’ara neta (polida) s’escriu igual que neta (la meva Valentina), no és perquè al president de l’IEC,  Joandomènec Ros, li ha petat, sinó perquè darrere hi ha un estudi que ho justifica. Em sembla bé. Com també m’ho sembla que sèquia passi a ser séquia, que és com ho diem en el català occidental, amb é tancada. Cafè segueix escrit en català oriental. Si el català canvia és que el català és viu. Visca!