L’ordenació de les notícies per importància, el cicle natural de 24 hores de l’actualitat, la fiabilitat de les Redaccions, la importància del tacte com a valor de veracitat, la força del paper..., són arguments a favor del diari de paper. Però mai havia caigut en «l’efecte de distanciament» de l’actualitat que propicia el diari de paper.
Delia Rodríguez, en un article a El País, explica que va veure a TikTok un vídeo d’una podcaster que, cansada de les xarxes socials «sense possibilitat de pensar», havia decidit comprar-se el diari.
Els periodistes de la vella guàrdia busquem cada dia arguments per defensar la supervivència dels diaris de paper. N’hi ha molts
«L’efecte de distanciament és un recurs dramàtic que serveix per establir una distància entre allò que passa, l’acció de l’obra, i l’espectador, amb la finalitat que l’espectador pugui pensar».
L’articulista argumenta que «és inevitable sentir ira, por, curiositat o alegria amb les notícies, però tornar a un dispositiu físic com a escut és una solució tan parcial com interessant».
Amb el diari de paper no estem tothora en mans d’un algoritme. Podem mantenir la nostra «sensibilitat i empatia». L’argument està força treballat, ara que ningú ja no posa papers de diari després de fregar el terra.
