Els líders ja no donen més de si

Les campanyes electorals cansen molt i l’humor mana a la xarxa durant els dies previs a uns comicis. Però és de justícia reconèixer que en el dia clau, aquest 20-D, les ments més ocurrents del país -o com a mínim de Twitter– no han estat a l’altura: entre els ‘memes’ que es podien trobar, hi havia de tot, però ha faltat imaginació i mala llet, malgrat la nit de fracassos que es va viure.

El primer d’ells, el del president Rajoy, a qui vam veure votant amb el cap emmarcat en una pantalla de plasma o protegit per un casc de boxa. Res de nou que no estigués ja inventat. La del plasma, de fet, ja cansa una mica.

El muntatge més ocurrent era, segurament, el que insinuava la possibilitat de pacte entre Rajoy i Sánchez amb un petó de cine que feia venir nàusees a qualsevol, tant per la lectura política que se’n deriva com per l’explicitat pornogràfica de la imatge. «Te perdono, pero no me vuelvas a llamar indecente, llámame ladrón», li etzibava el cap del PP al del PSOE a la bafarada que incloïa la imatge. El guionista s’hi podria haver escarrassat una mica més.

Sánchez i el PSOE a seques, per la seva banda, quasi no han tingut protagonisme a la xarxa. Malgrat ser la segona força en diputats, malgrat haver assolit els pitjors resultats de la seva història i malgrat seguir enfonsant encara més el vaixell socialista. Ni el PSOE ni el PSC no han estat objecte de grans idees a Twitter.

Si bé és cert que ‘la rosa y el capullo’ ja estan molt desgastades en matèria de muntatges i que les conyes sobre les sigles ‘Socialista’ i ‘Obrero’ queden prou antiquades, no ho és menys que personatges com Chacón donen motius de sobres per continuar la festa. Potser sigui l’ombra d’Iceta, que no deixa créixer ningú més.

Els que sí que han triomfat en aquesta mena d’afers, en canvi, han estat els altres dos grans fracassats de la nit: el campió de campions dels derrotats, Josep Antoni Duran Lleida, i Albert Rivera, que s’havia cregut massa a si mateix.

En tot cas, i més enllà de la discutible distància entre els dos líders, aquí sí que cal reconèixer l’enginy dels generadors de ‘memes’ per detectar els punts en comú: Duran ja no podrà pagar-se tan fàcilment les estades habituals a l’hotel Palace de Madrid, però la seva plantilla ja pot anar preparant l’habitació per al de Ciutadans. Sense cava –ni res més–, perquè no hi ha res a celebrar.

Qui curiosament tampoc no ha generat gaires ‘memes’ ha estat un dels personatges polítics més mencionats a la xarxa, Pablo Iglesias. No es va ni apropar a l’objectiu que s’havia marcat en parir Podemos, però, certament, ahir fou el menor dels fracassats. En vocabulari polític: el triomfador de la nit.

Tot el contrari del que havia estat el seu camarada, el líder d’IU Alberto Garzón, a qui vam veure menjant gelat i embolicat en una manta, com l’imaginari de Hollywood ens ha ensenyat que hem de viure les depressions.

En definitiva, el millor de la nit no ho va donar la classe política en si, sinó la situació general de com queda el Congrés espanyol i la governabilitat de l’Estat: com un escenari de Pressing Catch o, com resa l’expressió pròpia de la testosterona espanyola, «como el coño de la Bernarda».

I, per descomptat, l’estat en què queda Mas en el procés sobiranista català: prescindible.