…i després la garjola si cal. No crec que faci falta ser advocat ni haver estudiat dret per diferenciar el bo del dolent, l’innocent del culpable i l’honest del lladre. Per aplicar justícia, tant fiscals acusadors com advocats defensors haurien de fer servir la lògica i el sentit comú amb honestedat i en el seu grau màxim. I una de les primeres normes que cal aplicar serien les d’exigir la devolució immediata de tots els diners robats fins a l’últim cèntim, més una multa, més la presó, però no és així. Segons sembla –es diu–, de les quantitats robades, estafades o defraudades sols se’n recupera un 10 o un 15%. Des del primer cas –ja fa anys– descobert i jutjat, fins avui, quants milers de milions d’euros s’han robat a Espanya, amb l’agreujant que la majoria de lladregots –no cal dir noms– encara estan remenant la cua pel carrer més pinxos que un pèsol. Això és justícia o teatre? Des dels alts càrrecs polítics, PP, PSOE, IU, Podemos, CUP, Ciutadans, com qualsevol altre, feina rai a demostrar que és lliure de pecat i pot anar a prendre la comunió, tranquil·lament, sense passar pel confessionari. I és que, de veritat, cada dia fa més feredat veure les notícies dels telediaris, sentir la ràdio o llegir la premsa. Davant d’aquest panorama i tal com van les coses, cal preguntar-se qui tindrà ganes de tornar a les urnes per votar un nou president de govern aquest proper juny.
Pau Òdena
(Tarragona)