La societat canvia. I se suposa que ens hauríem d’anar convertint en usuaris exemplars del transport públic. Però a mi, ara com ara, no em funciona ni em compensa gens ni mica. El servei i les freqüències no em garanteixen la llibertat que necessitaria ni la flexibilitat d’horaris que em cal, així que, almenys jo, vaig amunt i avall amb el meu cotxe. I m’he hagut d’agafar una plaça de pàrquing a Tarragona per anar a treballar cada dia. Però no és cosa fàcil. Els preus són quasi prohibitius. En alguns punts de la ciutat parlem de fins a 180 euros al mes, i és difícil (molt difícil) trobar lloc als aparcaments públics. A Reus, també és una història complicada perquè trobar una plaça d’aparcament de lloguer a la zona centre és missió impossible. I com s’abordarà tot plegat? Estem a l’espera de les futures zones de baixes emissions i de les mesures que prenguin els nostres governants al voltant d’un emergent projecte metropolità que ens ha d’acompanyar al llarg dels propers anys. I el transport públic, amb inversions potents entre mans com el tramvia, les noves estacions de tren o el repte d’endreçar les connexions en autobús, és un dels principals temes a abordar.
Volem escoltar propostes i conèixer calendaris, però de moment, el que sentim és l’intent de retorn de les batalles de campanar. El PP presenta avui una moció al ple de l’Ajuntament de Tarragona on demana liderar des de Tarragona l’Àrea Metropolitana. És a dir, reivindica la capitalitat de Tarragona. I això em remet a uns quants anys enrere, quan els campanars sonaven més fort que mai. Parlem del 2009, si no ho recordo malament. No havíem passat pantalla? L’Àrea Metropolitana no era una altra cosa? No ens perdem pel camí. Intentem que el projecte arrenqui fort i des del consens.