Conservar el patrimoni no és una cosa menor. I també és cert que a vegades no hi dediquem prou temps. Però si el patrimoni no s’hagués cuidat com Déu mana, festivals com el Tarraco Viva –que avui s’acomiada de l’edició d’enguany– no podrien existir o, almenys, no lluirien com llueixen. I això és bo que ens faci reflexionar. Què passaria amb Tarragona si el patrimoni no s’hagués preservat durant tants segles? Què en seria de Reus i el Modernisme si no hagués passat el mateix? En aquest cas tot més recent, està clar, però són exemples a tenir en compte. I tot plegat fa més surrealista el que passa amb edificis com Ca l’Ardiaca. L’edifici es troba en un estat lamentable. I les vies administratives són molt limitades. L'Ajuntament ha sancionat amb 2.000 euros la propietat de l’immoble. Però no sé si servirà de res. En el fons, és poca cosa i la situació continua sent insostenible. El fet d’iniciar els tràmits per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Nacional també és rellevant. Això fa que no hi hagi marge, que no es pugui destruir i que les administracions puguin ser més exigents amb la propietat. Però sembla mentida que avui dia ens trobem encara patint perquè els nostres béns patrimonials es preservin.
I just avui, Tarraco Viva ens diu adeu i ens anunciarà els detalls de la propera edició. Dues setmanes intenses que van començar l’endemà de les eleccions i que posen en valor moltes coses. Parlen d’història, de ciutat, de tradició, de costums. I per descomptat, de patrimoni. Siguem-ne conscients. Com a ciutadania, és important que el cuidem. Cal que les administracions hi vetllin i que les propietats s’hi alineïn. Si tots sumem, preservarem el que tenim per les generacions futures.
