Què li passa al nostre sector primari?

Els agricultors fa anys que alcen la veu davant de tot un seguit de circumstàncies que qualifiquen d’injustes. Cada vegada hi ha menys relleu generacional perquè treballar la terra sovint deixa de tenir un sentit de negoci més enllà del vocacional o emocional. I no oblidem que tothom, insisteixo, tothom, treballem per guanyar-nos la vida i no per amor a l’art. El mateix passa amb la ramaderia, que viu moments crítics. I els pescadors es troben en una situació similar, acumulant anys de protestes i de reclamacions davant de tot un seguit de greuges que consideren històrics. Tot plegat conflueix en el temps, en un moment de la nostra història que podem definir com una crisi profunda del sector primari. Quines són les causes que ens han portat fins aquí? Què ha passat perquè tot plegat petés al mateix moment? Qui té la solució? Hi ha manera de reconduir-ho? Les administracions hi han fet prou? Quin paper hi juguen les distribuïdores i les seves polítiques? I els consumidors, quina part de responsabilitat tenim en tot plegat? Hi ha massa interrogants i massa poques respostes.