El curs 1977-78, el Dr. Joan Domènech va promoure l’inici de l’activitat docent de Medicina a la Laboral, previs contactes a la Universitat de Barcelona amb el rector Dr. Badia i el degà de Medicina Dr. Corbella. Els doctors Corbella i Domènech van encomanar la gestió de la docència al Dr. Pedro Cobos, de Cirurgia de Joan XXIII i titular interí a la Càtedra d’Anatomia de Barcelona. El primer curs va iniciar-se amb els docents doctors Domingo, Guarro, López, Clos i Cobos. Al segon curs s’hi van afegir els doctors Pinto, Hernández Oter, Tomàs, Piera i Pujol.
La Universitat Laboral va cedir aules i la secretaria es va situar a la seu de Lletres. El degà va nomenar el Dr. Hernández Oter vicedelegat i el Dr. Pujol, secretari. El 1980 s’iniciava el 3r curs: un problema era la precarietat física de les aules de la Laboral... sense pressupost de manteniment.
El Conseller Laporte va dir-los que els pocs recursos calia concentrar-los a Barcelona. I la UB va repetir que invertiria en manteniment d’estructura pròpia, però no aliena
El conseller Laporte va dir-los que els pocs recursos calia concentrar-los a Barcelona. I la UB va repetir que invertiria en manteniment d’estructura pròpia, però no aliena. La carència d’edifici propi significaria la fi dels estudis, mentre el rector n’intentava la continuïtat. En un edifici a Sant Pere Sescelades, les proves de càrrega van desaconsellar-ne l’ús. Va sorgir l’opció de disposar d’un edifici al carrer Sant Llorenç de Reus, un antic magatzem que va superar les proves. Una societat privada amb l’Ajuntament de Reus estava disposada a adquirir l’edifici i donar-lo a la Universitat. El president de la Diputació de Tarragona, Francesc Cailà, va catalitzar la iniciativa.
A les assemblees de professors i estudiants de Medicina, a la Normal, l’oposició inicial a la proposta d’adquisició de l’edifici va acabar transformant-se en conformitat –amb el rector Dr. Badia i el vicerector Dr. Torrent a les reunions.
La carència d’edifici propi significaria la fi dels estudis, mentre el rector n’intentava la continuïtat
Els delegats dels estudiants havien rebut la visita als respectius domicilis del Dr. Carles Martí Henneberg, professor a Barcelona. Un per un, Martí va convèncer tots els representants de la necessitat de fer costat a l’adquisició de l’edifici, o bé exposar-se a la clausura. L’esforç del Dr. Martí va fer possible l’acceptació d’adquirir l’edifici.
Realitzades l’adquisició i la cessió a la Universitat de Barcelona, la rehabilitació va ser adreçada a la finalitat docent de l’edifici, immediat a l’Hospital de Sant Joan. Mentre es feien obres, el rector va acceptar l’oferiment de l’institut Baix Camp per disposar de les seves aules durant dos cursos. El 1981 es va enllestir l’edifici, inaugurat pels doctors Badia i Corbella.
Recordem els doctors desapareguts: Domènech, Badia, Hernández i Martí, i el Sr. Francesc Cailà. I els esforços de tot el personal. Seria idoni celebrar el 50è aniversari de Medicina amb una nova Facultat al costat de l’Hospital, al Campus de Bellissens de la URV.
Altrament, i com a dada complementària, tinguem en compte que el Centre de Lectura col·labora amb la URV en Extensió Universitària.