Ateneu Pi i Margall, 1929 – 2022

L’últim plenari de l’Ajuntament de Vila-seca va aprovar per unanimitat l’acceptació de la cessió plena de l’edifici de l’Ateneu Pi i Margall, una de les quatre societats històriques del municipi. Alguns, però, hi vam votar a favor molt a contracor, respectant la generositat i voluntat de les persones sòcies de l’entitat però amb una pena profunda pel que aquell acte representava: la mort definitiva d’una de les quatre societats històriques de Vila-seca.

Les quatre societats històriques de Vila-seca, d’un origen tan divers que donaria per un article a banda per cada una d’elles, van ser, per damunt de tot, un paradigma d’apoderament social, de cultura popular, de sentiment de pertinença i, en definitiva, de fortalesa i salut del teixit social vila-secà. Balls de coques, grups de teatre, representació de sarsueles, punts de trobada amb cafè, debat i partides de botifarra eternes, sales de cinema, els Pastorets, celebracions diverses de cultura popular catalana, xerrades... Tot un món cultural que, en opinió del que escriu aquestes línies, arribava al seu punt àlgid amb les Carretel·les, un carnaval avançat a la festa major de Sant Antoni on es combinava perfectament el gaudir de la canalla amb missatges socials i polítics i esdevenia una explosió d’enginy, crítica, rivalitat sana i, sobretot, maduresa d’una societat capaç de riure’s d’ella mateixa.

Els canvis socials i el pas del temps han afectat l’activitat d’aquestes societats, això és inqüestionable, però una societat culturalment tan activa com la vila-secana, amb un teixit associatiu molt potent i històricament mancada d’espais públics per desenvolupar tota aquesta activitat, obria una finestra d’oportunitat a l’Ajuntament per generar un win-win, donant suport a la pervivència de les societats històriques «a canvi» de cedir espais a totes aquelles expressions culturals que no en tenen; en definitiva, actuant com a dinamitzador per trobar el punt d’equilibri entre memòria, present, futur i apoderament ciutadà.

Malauradament no ha estat així. L’Ajuntament no ha fet res, s’ha limitat a observar la decadència amb ambició dissimulada, esperant el moment per poder assimilar els edificis a cost pràcticament zero. Però un ajuntament que ha estat incapaç de donar suport a tot aquest teixit associatiu mentre encara estava actiu difícilment sabrà liderar aquests espais un cop li siguin propis i encara menys preservar-ne la personalitat.

Amb l’Ateneu Pi i Margall hem perdut una oportunitat. En queden tres.

Conjurar-nos amb les societats històriques per activar sinèrgies culturals està a les mans de totes i tots, però cal que des de l’Ajuntament es posin el mitjans perquè sigui un èxit. L’actual alcalde s’hi ha girat d’esquena, esperem que el següent els doni el suport que mereixen i que, com a poble, necessitem.