Al sud de Catalunya, tenim unes potencialitats enormes. Ho vaig constatar fa uns anys com a alcalde de Riudoms i, sobretot, més recentment durant la meva etapa com a president del Port de Tarragona.
Som una terra amb cinc reconeixements de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, amb productes agrícoles excepcionals que ens donen aquestes 8 denominacions d’origen (de les dotze de Catalunya) i una denominació d’origen qualificada (de les dues de l’Estat espanyol). Disposem d’un teixit econòmic innovador i diversificat, d’unes infraestructures logístiques de primera categoria, d’una indústria petroquímica de referència, d’un sector turístic de qualitat, d’una universitat de prestigi internacional o uns espais naturals únics, com el Delta de l’Ebre.
La llista podria ser encara molt més extensa, però és més que suficient per exemplificar els grans actius que tenim a les nostres deu comarques. Sens dubte, són unes fortaleses que ens han de permetre garantir un present i un futur de benestar i de progrés per a les més de 800.000 persones que vivim al sud de Catalunya.
Som una terra amb cinc reconeixements de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, amb productes agrícoles excepcionals que ens donen 8 denominacions d’origen i una denominació d’origen qualificada
Ara bé, cal ser conscients que aquesta realitat es veu permanentment amenaçada per l’Estat espanyol, a causa del dèficit constant d’inversions, de la manca de sensibilitat davant dels nostres reptes i necessitats i, sobretot, pel menyspreu per a les iniciatives que s’impulsen o es reclamen des d’aquí.
De fet, aquest menysteniment forma part dels greuges que pateix el conjunt del país. Els governs espanyols, siguin del color que siguin, incompleixen sistemàticament amb Catalunya i tracten els catalans i catalanes com a ciutadans de segona.
Paguem 20.000 milions d’euros que marxen cada any de Catalunya cap a Madrid i que no tornen. És un dèficit fis-cal, una asfíxia premeditada com ja advertia Trias Fargas fa gairebé 40 anys, que ens im-pedeix disposar de més i millors serveis públics: en salut, en educació, en habitatge, en polítiques per a la gent gran i per a joves, per incentivar l’activitat econòmica o fomentar la cultura.
Així mateix, tampoc hem d’oblidar el dèficit crònic en infraestructures, que té la seva màxima expressió en un servei indigne de Rodalies, amb retards diaris, aglomeracions als vagons o estacions obsoletes.
Només un exemple: mentre l’Estat espanyol no ha construït ni un sol quilòmetre de via a Catalunya en els últims 25 anys, a Madrid n’ha inaugurat 84 quilòmetres. En el mateix sentit, durant el 2021, el Govern de Pedro Sánchez només va executar a Catalunya el 36% de les inversions pressupostades, mentre va destinar a Ma-drid el 184%. És a dir, va castigar cada català amb 95 euros i va premiar amb 308 euros a cada ciutadà de la Comunitat de Madrid. I, lògicament, no podem tolerar ni passar per alt els atacs constants a la immersió lingüística i a la nostra llengua.
Així mateix, tampoc hem d’oblidar el dèficit crònic en infraestructures, que té la seva màxima expressió en un servei indigne de Rodalies, amb retards diaris, aglomeracions als vagons o estacions obsoletes
De fet, tenir una identitat pròpia i ser una nació és el que més molesta a l’Estat espanyol. Per això, tampoc respecta la voluntat majoritària del nostre país per assolir la independèn-cia de Catalunya. I no només no accepta aquesta aspiració legítima i democràtica, sinó que la combat amb tota la força i des de tots els ressorts de l’Estat: obliga líders polítics a con-tinuar a l’exili, amb el president Puigdemont al capdavant, espia dirigents polítics i socials a través de Pegasus, utilitza les clavegueres de l’Estat per perpetrar una guerra bruta sense límits, com hem vist amb l’Operació Catalunya, i manté la repressió judicial contra milers d’independentistes. Resulta una obvietat que l’estratègia que han aplicat altres partits in-dependentistes, que han facilitat l’estabilitat al PSOE a canvi d’una fallida taula de diàleg, no ha donat resultats.
Per això, després que els afiliats i afiliades de Junts per Catalunya em fessin confiança per ser el cap de llista al Congrés dels Diputats, em poso a disposició de tots els ciutadans del sud de Catalunya per treballar de manera incansable amb tres objectius clars i determinats: defensar les nostres comarques, Catalunya i la democràcia. Estic convençut que, el 23 de juliol, junts ho farem possible.
