El POUM de Tarragona, paisatge i ecologia en dansa

D’entrada cal dir que s’aprecien canvis en positiu, sí, tant en els objectius generals de creixement, més racionals, com en la seva filosofia, del com. I, en aquesta línia, doncs, es deslliuren de la urbanització grans sectors espatarrants (Mas Sorder, Budellera, Terres Cavades i Horta Gran).

Caldrà estar amatents, però, al que pugui passar a molts altres sectors d’especial interès: zones que conserven prou significació ambiental quant a dimensió, connectivitat ecològica, valor paisatgístic, sòl fèrtil, inundable, etc. Per exemple a certes zones de l’Horta Gran (terra fèrtil km 0), a l’entorn del Pou Boronat (màquies mediterrànies en estat excepcional de conservació i zona d’hivernada de rapinyaires), als extensos camps agrícoles del nord de l’A-7 (abans PPU38) amb interès paisatgístic singular, etc. I, encara a hores d’ara, tampoc no està clara la conservació prioritària del connector ecològic del Barranc de la Bassa Closa cap a la platja Llarga pel comellar que baixa del Monnars, amb valors molt destacables i innegociables: important sòl agrícola, interès biològic i paisatgístic singular, connector ecològic principal, sòl inundable...

També caldrà implantar decididament l’Anella Verda a la part de ponent interconnectant els barris amb zones verdes i corredors ambientals. Una visió de futur aquesta de gran transcendència a molts nivells (social, ambiental, paisatgístic, etc.) que, malgrat que és relativament complexa i requereix esforços singulars de planificació i imaginació, de cirurgia urbanística i de reciclatge de sòl (tant urbà com industrial), d’inversions en ecoductes i en altres infraestructures verdes i equipaments diversos, certament podria esdevenir un repte referent de país molt lloable! Recordem que els fons de recuperació de la Unió Europea identifiquen com una de les línies prioritàries la renaturalització i la constitució de corredors verds en àmbits urbans.

Alhora serà important la consideració de l’Anella Verda-Blava Gaià-Francolí com a infraestructura verda pròpiament. Cal definir i delimitar amb claredat què conformaria el sòl no urbanitzable, les zones verdes del sòl urbanitzable agrupades i confrontades amb el medi natural i, en definitiva tots els sòls protegits al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona com a forestals, agrícoles, d’interès paisatgístic, connector, inundable i, determinats sòls especialment fèrtils i/o profunds... Cal no perdre de vista Mas Grimau al Bosc de la Marquesa, perquè a la fi esdevingui un equipament públic socioambiental de primer ordre, emblema de l’Anella Verda-Blava Gaià-Francolí, tal com es mereix.

Convidem a tothom a recórrer el terme de Tarragona i llavors apreciarà com hi ballen algunes parts que ben segur avui en dia ja, quan els moderns postulats de sostenibilitat i decreixement semblaven assumits, encara són motiu de dubte, preocupació, discussió.