El vol de la papallona

No es tracta només de la vida perduda, sinó també de la vida viscuda. El dol ens ensenya a transformar la nostra manera de viure. Hi ha vida després de la mort. Recupero les notes de l’article «El dolor de la pèrdua» amb la il·lusió de pensar que potser va ser d’ajut per algú o altre i és per això que vull compartir «El vol de la papallona», perquè, de sobte i sense esperarm’ho, arriba la calma.

«Somos frágiles cuando se nos derrumba nuestro mundo interno. Pero esa fragilidad abre una verdadera puerta hacia la introspección más absoluta. Y en esa mirada hacia uno mismo, te das cuenta de que el vacío está lleno de infinitas posibilidades» (Maite Palacios).

El temps no cura, el temps t’ensenya a sobreviure i a reconstruir-te. D’això parlem, de retrobar-te i ser capaç de ser feliç amb el què tens perquè la vida té alguna cosa millor per a tu.

Recorres un llarg i dur camí: prou difícil i complicat. D’aquell llarg camí que quedava per endavant de plors, de ràbia, d’impotencia i de sentir que has tocat fons, ara alternes somriures, potser nous projectes i relacions de velles amistats, de nous encontres, persones que et faran sentir afortunada de tenir a la teva vida són, sense cap mena de dubte, el millor regal que has rebut durant aquets camí.

Ara sí, t’has reconstruit: has estat capaç! El dol, aquest necessari camí que parlavem cap a la curació, únic i diferent, canviant a cada instant, ha contribuit al teu creixement personal i ara sí que pots dir: No ha estat malhauradament! Allò important és: en què t’has convertit després de la ferida? Potser en allò que et fa diferent, segurament, d’altres persones.

Si recuperes les notes de «El dolor de la pèrdua», et semblarà impossible arribar a un estat emocional com el que t’estic descrivint, creu-me, en seràs capaç! No tinguis pressa i pren-te el teu temps, per alguns serà llarg o mooolt llarg... però, més enllà de valorar si és massa o massa poc, pren-te el temps que necessitis per recuperar-te, res més. «Centra’t amb el ara, fés breus visites al passat, al futur quan hagis de resoldre assumptes pràctics de la vida, i estableix la teva residencia al ara» («El poder del ahora», de Eckhart Tolle).

Has crescut com a persona. Quin plaer sentir les veus que et diuen: «Que bonic veure’t somriure, que feliç veure’t brillar després de tot el que has hagut de passar». La teva valentia s’ha transformat en una potent energia i una dolça bella presència.

Confia en tu. Sigues egoísta amb els teus sentiments. «Deixa enrere les pors, les penes i les ansietats...». «Coge cada pedacito de tu corazón y repáralo aún sabiendo que nunca estará completo» (Maite Palacios).