Sempre he defensat la honorabilitat i la dignitat dels meus adversaris polítics. Ho he fet sempre, i sempre ho faré. En conseqüència el primer que vull és reconèixer la feina feta per l’alcalde Pau Ricomà, que ha estat alcalde de la ciutat aquests darrers quatre anys. Un reconeixement que faig extensiu a tots els regidors i regidores que han conformat el seu Govern municipal.
Dic més, en aquest període que ara iniciem el seu paper, com a representants d’una part de la voluntat democràtica dels tarragonins i tarragonines, serà també molt important. La Tarragona líder i guanyadora que defenso exclou, precisament, l’exclusió. Tots i totes som necessàries i tots i totes podem aportar en positiu des de les nostres legítimes posicions.
Dit això, gràcies, gràcies sinceres als tarragonins i tarragonines pel seu suport electoral a la meva candidatura. Guanyar les eleccions amb un 10% més i uns 5.000 vots d’avantatge en relació a la segona força política és un resultat que supera les nostres expectatives inicials.
Assumim el repte emanat de les urnes, per tant, formarem un Govern municipal amb els regidors i regidores del PSC. El resultat de les eleccions ha estat clar i inequívoc i hem d’actuar en conseqüència, respectant la voluntat democràtica de la ciutadania.
Així mateix, vull dir-ho d’una forma molt clara: seré l’alcalde d’aquells que m’heu votat, dels que no ho heu fet i també d’aquells que no heu anat a votar. Seré l’alcalde de tots i de totes. Soc conscient que no tinc majoria absoluta i de què caldrà sumar el suport d’altres forces polítiques a la sala de plens per tirar endavant les transformacions que la ciutat necessita.
Tinc la convicció de què serà possible. L’únic que demano a tothom és que defugim els apriorismes i que pensem en el millor per Tarragona, sense ser moneda de canvi de res. Si ho fem, estic segur de què arribarem a punts d’acord. I més aviat que tard.
La Tarragona líder i guanyadora que defenso exclou l’exclusió. Tots i totes som necessàries i tots i totes podem aportar en positiu des de les nostres legítimes posicions
Avui no acaba res, tot just comença. No estem ni tan sols al final del principi, només ens hem situat a la línia de sortida. Us confesso que la nit de les eleccions vaig sentir un punt de vertigen. Ser alcalde de la teva ciutat, una ciutat gran de més de 130.000 habitants i gestionar pressupostos de centeners de milions d’euros impressiona, es obvi. Però va ser tan sols un moment...
El poder municipal no em canviarà. Segueixo sent el de sempre, el tarragoní anònim que es va ficar en política perquè volia transformar la realitat. El que es commou quan veu algú patint, el que creu en la justícia social, el que s’esforça per ser un bon pare per a les seves dues filles. I orgullós sempre de les meves arrels de fill d’un barri obrer de Tarragona.
Sempre he cregut que la política, per davant de qualsevol altre cosa, són valors. Sense ètica no hi ha acció política democràtica, tan sols hi hauria gestió política tecnòcrata. Mireu, sempre m’ha impressionat una experiència que em va explicar un veí del barri, un vell militant del PSUC durant els anys durs de la dictadura franquista.
Aquest veí m’explicava que en una ocasió en què demanava signatures per un manifest contra la detenció d’un grup de sindicalistes de Comissions Obreres una persona es va negar a fer-ho amb el següent argument: “no puc, tinc dos fills.”
Sempre he cregut que la política, per davant de qualsevol altre cosa, són valors. Sense ètica no hi ha acció política democràtica, tan sols hi hauria gestió política tecnòcrata
En una dictadura una acció com aquesta podia comportar, com a mínim, quedar-te sense feina o tenir problemes policials i judicials immediats. En canvi, un altre veí -davant de la mateixa tessitura- va respondre el contrari: «he de fer-ho, tinc dos fills». Sempre he recordat aquesta vivència que se’m va quedar gravada a l’ànima. Amagar el cap sota l’ala i anar fent, mirant cap a un altre costat?
O arriscar-se, donar la cara, i transmetre una societat millor per als nostres fills i filles? Passotisme o compromís, en definitiva. I vaig tenir molt clar el que jo hagués fet en una situació similar.
No us fallaré. Puc equivocar-me –com tothom– i segur que cometré algun error però mai trairé la confiança que milers dels meus convilatans heu dipositat en la meva humil persona. He de fer-ho, perquè tinc dues filles. M’hi deixaré la pell, en podeu estar segurs. Paraula d’alcalde.