Lliçons d’esquerranisme

Resposta al diputat del PSC/PSOE, Sr. Ruiz, al seu article al Diari de Tarragona del 2 de maig de 2022.

En aquest article, el Sr. Ruiz es permet donar lliçons d’esquerranisme. Sí, ell, el mateix que va votar a favor de l’art. 135 de la CE el 26 d’agost de 2011, amb el qual els Grups Parlamentaris del PSOE i PP van canviar la Constitució Espanyola pel procediment d’urgència i lectura única, fent que, el pagament del deute als bancs passés per endavant dels serveis socials bàsics. Aquesta acció és la mare de totes les retallades que encara patim en sanitat, educació, dependència, entre moltes altres, a tot l’estat, incloent-hi les comunitats autònomes dependents fiscalment, com Catalunya. El diputat del PSC/PSOE també va votar congelar les pensions, i la reforma laboral, avui encara no derogada, per la qual els sindicats van convocar tres vagues generals. I sí, és el mateix que va votar una baixada brutal del sou dels funcionaris. Del seu compromís republicà, millor en parlem un altre dia.

Per si el Sr. Ruiz no ho sap, ERC va donar suport a la investidura a canvi de dos grans blocs de compromisos. Un primer, enfocat en els drets socials, el qual inclou pensions, salari mínim interprofessional, llibertats, derogar reformes laborals, aturar la repressió, etc. I un segon, centrat en els drets nacionals. Aquest últim es concentra en el compliment del Sit and Talk en una taula de diàleg, obligant dos governs a asseure’s, de país a país. Un intent de resoldre el conflicte històric entre Catalunya i el Regne d’Espanya de manera democràtica, i finalment acabar amb la repressió. Ens vam presentar a les eleccions amb aquest programa, i les vam guanyar.

Un dels retrets que ens fan és la «reforma laboral». No oblidem que els governs del PSOE i PP van arrabassar drets laborals fonamentals a la classe treballadora. ERC es va presentar a les eleccions dient que derogaríem les dues reformes laborals, i amb la mateixa promesa electoral es van presentar PSOE I UP/ECP. Així que, el que han de recordar els votants, Sr. Ruiz, és que, tot i poden fer-ho, perquè podien, els Grups parlamentaris de PSOE i UP NO van voler tramitar la Reforma Laboral al Congrés en forma de Projecte de Llei. Recordem que vostès hi van votar en contra, i van preferir jugar a la ruleta russa, tot presentant la Reforma Laboral com a Reial decret llei, sense possibilitat d’esmenes, les quals haguessin permès la derogació real de les lleis antiobreres. Tot un insult al parlamentarisme. La Llei va ser aprovada per l’error d’un diputat del PP sense tramitació parlamentària! Qui és l’irresponsable en aquesta història? Qui incompleix?

La realitat i resultat de la seva llei és que el «gobierno más progressista» de la història no ha volgut recuperar els salaris de tramitació, ni ha tocat les causes, ni el preu de l’acomiadament, ni l’autorització administrativa per aprovar un ERO, ni les causes de despenjament de conveni, ni l’abús dels contractes parcials, etc. Vostès van preferir alinear-se amb CEOE, FAES, Cs, PDCAT, la Sra. Botín, la dretana Comissió Europea, per posar alguns exemples, i no millorar la llei amb les esmenes de Bildu, ERC i BNG.

Ens parla d’un pla social, encara que el que es va votar no és un pla anticrisi, sinó pedaços, importants quan la població pateix, sí, però del tot insuficients. Un cop més podien anar més enllà, i es queden amb els mínims.

És bo rebaixar 20 cèntims la benzina? Sí, si setmanes abans no haguessin permès que pugés més de 60 cèntims! Quines mesures antiinflació contempla aquesta reforma que exhibeixen? Cap. És que és una llei que obliga a indexar salaris a l’IPC? No. És que és una llei que regula les empreses energètiques que estan enriquint-se indecentment, com ja ho va fer amb el sistema bancari amb vostès, mentre la gent no pot pagar la llum ni omplir el dipòsit? No (potser perquè els consells d’administració estan farcits d’exministres del PP i del PSOE). Siguem seriosos.

I, per acabar, el Sr. Ruiz frivolitza amb les clavegueres de l’estat. A ERC no contraposem mai drets social i llibertats. Sense llibertats, sense justícia, no hi ha res. Frivolitzar que s’hagin espiat, per exemple, els advocats de la defensa del vergonyós judici al «procés», el qual va acabar amb condemnes de més de cent anys de presó, és indecent i ximple. Per què? Perquè qui frivolitza amb les clavegueres de l’estat li pot passar el que ara s’està vivint: conèixer que el mateix president del govern de coalició i ministres també han estat espiats per unes clavegueres que no controlen, o que no volen controlar.

Tot i això, en una cosa sí que té raó. Si el govern de coalició PSOE i UP no compleix aquests compromisos, s’ha acabat el bròquil. Tal com es va fer el 2019, se’ls envia cap a casa o ens carreguem de raons, un cop més, per un nou embat democràtic. Malauradament, és l’únic llenguatge que entenen a la Zarzuela i la Moncloa. I, per cert, ens vam tornar a presentar i vam tornar a guanyar, perquè ERC diu el que fa i fa el que diu.