Mirada metropolitana

El futur de Tarragona, i del conjunt de municipis del Camp de Tarragona, precisa que actuem i ens estructurem com a àrea metropolitana. De facto, ja ho som. Compartim un espai geogràfic amb una potencialitat econòmica molt rellevant que aprofitarem al màxim si som capaços d’interpretar-la i desenvolupar-la en favor del ciutadà, dels seus interessos i de les seves necessitats de serveis.

Volem la millor sanitat, la millor educació, l’accés a un habitatge digne, una oferta cultural diversa i de qualitat, la millor gestió mediambiental i això no ho aconseguirem si només ho busquem en el marc figurat d’uns límits municipals.

Ho trobarem sumant, donant solució conjunta als grans reptes a què el món globalitzat ens enfronta, posant l’emergència climàtica i els objectius de descarbonització i gestió de residus al capdavant.

El mandat que està a punt d’acabar ha servit per avançar més que mai en la configuració d’aquest àmbit col·lectiu que s’ha d’arribar a materialitzar en un model de governança que ens faci col·laboratius entre nosaltres i competitius amb l’exterior, que és on ens juguem el futur dels nostres fills i nets.

Fa pocs dies se’ns va lliurar la diagnosi del Pla Director Urbanístic del Camp de Tarragona, fruit del treball participatiu encarregat a la URV, per iniciativa de la Generalitat i dels ajuntaments de la zona central del Camp de Tarragona; municipis entre els quals hi ha una continuïtat geogràfica i una complementarietat d’activitats humanes ben patent.

En un espai tan interconnectat, la mobilitat és el primer problema. S’evidencia una baixíssima utilització del transport públic, que començarem a capgirar en una actuació medul·lar com és el tramvia del Camp de Tarragona, que esdevindrà ben aviat l’eix central de la mobilitat descarbonitzada de passatgers entre els nostres municipis.

Un traçat molt millorat, penetrant en els nuclis habitats de la ciutat, que Tarragona vam aconseguir a través de les al·legacions fruït del procés participatiu convocat per l’Ajuntament.

La nova estació intermodal de tren al sud de l’aeroport, la connexió amb el tramvia, l’arribada d’aquest a punts neuràlgics de mobilitat com l’estació d’autobusos i la connexió interurbana de carrils bicicleta configuren un futur pròxim molt més racional i menys contaminant pel Camp de Tarragona.

Un futur ferroviari que passa forçosament per recuperar el sentit lògic dels tràfics, de tornar els trens on habiten les persones i fer passar les mercaderies per les zones amb menys població. En aquest sentit, cal assenyalar la feina feta per la Plataforma de Mercaderies per l’Interior, amb qui l’Ajuntament de Tarragona manté una col·laboració estreta a l’hora de fer plantejaments estratègics, tècnics i jurídics, i hem promogut dues trobades d’alcaldes, declaracions institucionals i una jornada al Palau de Congressos amb àmplia representació institucional, social i econòmica.

Un altre dels grans reptes de la nostra societat és la gestió dels residus. Un embat difícil al qual els ajuntaments hi destinem molts esforços, en primer lloc per reduir-ne el volum -el millor residu és el que no es produeix- i alhora per millorar la seva gestió a través de la millora de la recollida selectiva i la reducció dels residus.

En aquest mandat des de la Mancomunitat de Gestió de Residus del Camp de Tarragona hem signat un conveni de col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya i els consells comarcals de la nostra demarcació per fer una gestió compartida i eficient dels residus, alhora que estem implementant importants inversions de millora a la planta de valorització energètica i avançant en la creació de noves plantes, de pretractament i de voluminosos.

Des de la mateixa mirada metropolitana, i fins i tot més enllà, cal assenyalar els treballs i la complicitat amb altres institucions i amb empreses perquè Tarragona tingui un paper essencial en la transformació energètica del país. L’Hidrogen Verd és un dels vectors energètics assenyalats per la Unió Europea com a clau pel canvi de paradigma que s’està produint i la localització a Tarragona del Centre Català per la Descarbonització de la Indústria, compromès per la Generalitat de Catalunya a l’acte públic realitzat fa poques setmanes, és conseqüència de la bona i ben coordinada feina feta des del territori.

En aquesta dinàmica positiva i necessària de treball en comú des de perspectives metropolitanes, sobta i preocupa la recent disputa de batalles de campanarets entre els candidats del PSC de Reus i Tarragona. Encara estem així?

Malament comencen la campanya quan la transformen en una disputa de patí de col·legi i quan posem el fetge per davant del cervell. El segle XX ha quedat enrere i només serem forts de veritat si seguim en la línia de teixir aliances, reconeixent les fortaleses de cada actor i respectant els seus rols en benefici general.