La versió gastronòmica de les dues Espanyes ve representada pel dilema de la truita de patates, o «truita espanyola» com l’anomenen des del nacionalisme mesetari. «A Catalunya en diuen truita estatal», se’n foten els del bàndol centralista. No tenen en compte que els catalans cuinem una tercera via de la truita de patates amb ceba que és també amb una mica de carabassó.
La qüestió és que el debat de la truita de patates amb ceba o sense ceba continua obert. L’escriptor Alfonso Ussía hi ha posat mà des d’El Debate i ha dit que són majoria els ceballuts i que el dia que els uns i els altres respectin el gust dels adversaris «España volverá a ser invencible. Siempre que se vaya Sánchez, claro está».
Tanmateix, per acabar d’enredar Roma amb Montserrat, resulta que la continuïtat de Sánchez depèn de Junts i d’ERC, un partit a hores d’ara sense lideratge, sense full de ruta, sense estratègia, sense ànims i que a més de tenir prou poder per fer fora Sánchez també pot escollir el president de la Generalitat. Això sí que és un dilema i no la truita de patates.