Un odi que no té remei

Per a Sánchez, aturar les hostilitats «és el pas necessari perquè s’obri pas a un procés polític que posi fi definitivament a aquest conflicte, un procés que porti a la materialització real i efectiva de la solució dels dos estats, cosa que implica el reconeixement de l’Estat palestí, per als que encara no ho hem fet, i el reconeixement ple d’Israel per part de tota la comunitat internacional».

Fa un segle que es dona tombs als dos estats. La Comissió Peel, creada per la Gran Bretanya l’any 1936, ja plantejava la creació de dos estats per resoldre el conflicte. Les Nacions Unides es van pronunciar en el mateix sentit.

Però sempre les divisions internes entre jueus i la fragmentació dels àrabs, ambdues producte de la nefasta herència colonial britànica i francesa, han fet inviable la pacificació. Sota les bones formes diplomàtiques hi ha un odi atàvic que ofega qualsevol remei.

Durant una de les reunions bilaterals de negociació el representant àrab va dir al seu homòleg israelià: «El nostre objectiu és exterminar els jueus. Li poso una altra tassa de te?».