«¿Quién es ese elegantísimo, orondo y gran caballero? Eso es un intermediario en el negocio frutero», reitera la tornada de la famosa cançó d’Hernán Casciari. No obstant això, la pràctica mercantil descriu labors fonamentals que duen a terme els intermediaris. Fan gestions de contactes entre la demanda i l’oferta del mercat; identifiquen els requisits dels agents demandants per resoldre’ls de manera eficaç; localitzen béns i serveis específics per cobrir necessitats de les empreses, etcètera. Per aquesta labor, l’intermediari cobra una comissió o recompensa econòmica èticament justa.
L’intermediari és una figura habitual en les relacions comercials i d’altres negocis. Però, per un general, l’intermediari està mal vist
Ara bé, quan la comissió s’obté per contactes de privilegi amb les institucions i organismes públics, quan l’activitat intermediadora s’aprofita de l’estat de necessitat del demandant, quan la remuneració depassa els preus lògics de mercat i, sobretot, quan es juga amb la vida de milers de persones, l’intermediari esdevé un transgressor, un immoral i un delinqüent, per molt que hagi sabut flanquejar la legalitat. El cas Koldo, una mala peça al teler per a Pedro Sánchez.
