Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Secciones
    Canales
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Amb Rosalynn i Jimmy Carter

    27 noviembre 2023 12:58 | Actualizado a 27 noviembre 2023 13:07
    Josep-Lluís Carod-Rovira
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    En començar la dècada dels 20, el segle passat, el poblet nord-americà de Plains (Geòrgia) vorejava els 500 habitants, però no hi arribava de poc. Ara en té 573, si fa no fa el mateix nombre d’habitants que Rodonyà (Alt Camp). Situat a 254 km de la capital estatal, Atlanta, en aquest llogarret originàriament habitat pels nadius muskakis és on van néixer James Earl Carter i Eleanor Rosalynn Smith, futur matrimoni. El primer, més conegut per Jimmy, va venir al món l’1 d’octubre de 1924, i la segona, Rosalynn, el 18 d’agost de 1927. Carter va ser el primer president dels Estats Units nascut no a casa, sinó en un hospital, en el centre que avui en duu el nom de la mare: Lillian G. Carter Nursing Center.

    Malgrat l’aparell de seguretat que envolta tots els expresidents nord-americans, el matrimoni Carter era una parella de posat senzill, actitud afable i tarannà cordial

    Els pares de Jimmy Carter eren grangers i de religió protestant, en un estat on el 70% de la població professa aquesta confessió, amb un nom tan destacat en l’àmbit internacional com el pastor i activista pels drets civils Martin Luther King, nat a Atlanta. Els valors cristians han acompanyat tota la vida la parella, casada també a Plains el 1946, i tots dos vinculats personalment a l’església baptista local on, als 18 anys, Jimmy es va convertir en diaca i on els diumenges introduïa els infants al coneixement de la Bíblia a l’Escola Dominical.

    Sense deixar mai el negoci familiar dels cacauets, Carter va sentir-se atret per la política, per la qual el pare havia fet un pas fugaç. El 1967 fou escollit senador de Geòrgia i el 1970 governador, en un estat amb problemes racials històrics, i es manifestà del tot contrari a la segregació.

    El 1977, com a candidat del Partit Demòcrata, s’imposà al president Gerald Ford, malgrat no pertànyer als cercles tradicionals de poder amb seu a Washington, i adoptà, des del principi, canvis importants en l’estructura del govern, com ara la creació d’un departament d’Educació i la novetat d’un altre d’Energia.

    Defensor dels drets humans, va retirar el suport encobert a la dictadura de Somoza a Nicaragua i a la del Salvador i es va plànyer de les implicacions nord-americanes en l’enderrocament de Salvador Allende.

    Va retornar el Canal de Panamà a aquest país, promogué els Acords de Camp David, la limitació d’armes estratègiques amb l’URSS i estabilitzà relacions diplomàtiques amb la Xina popular. Però no pogué renovar un segon mandat presidencial, a causa d’un seguit d’errors i mesures contradictòries, en política interior i internacional, al costat de la crisi dels ostatges nord-americans a l’Iran amb la victòria de l’aiatol·là Homeini, la intervenció soviètica a l’Afganistan i la crisi del petroli el 1979.

    L’any 2010, vingué a Catalunya a rebre’n el Premi Internacional Catalunya. Vaig tenir oportunitat de saludar-lo i compartir alguna estona amb ell

    Fora ja de la Casa Blanca, el 1982 creà a Atlanta el Centre Carter per a la resolució de conflictes, l’impuls del sistema democràtic i l’ajut humanitari al desenvolupament. La revista Time el considerà el «millor expresident dels Estats Units» i participà com a observador electoral internacional en diferents països d’Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia, frenà la crisi nuclear entre els Estats Units i Corea del Nord, impedí la intervenció militar del seu país a Haití i negocià un alto el foc a la guerra de Bòsnia.

    El 1999, marit i muller reberen la Medalla Presidencial de la Llibertat, l’honor civil més alt concedit als Estats Units. El 2002 visità Cuba i en denuncià, alhora, el bloqueig nord-americà i el dèficit de drets humans a l’illa. Aquell any també rebé el Premi Nobel de la Pau i, cinc anys després, condemnà l’ús de la tortura pels Estats Units.

    Arrossegant un càncer de fetge des de fa uns anys, ara veu passar la vida des de la granja familiar de Plains, on desitja ser enterrat al costat de Rosalynn. El 2000 abandonà la Convenció Baptista dels Sud dels Estats Units, pel seu conservadorisme, sobretot amb relació al paper de les dones a l’església, i el 2006 fundà New Baptist Covenant, organització baptista per a la justícia social. L’any següent publicava un audiollibre sobre la seva experiència de compromís amb l’església del seu poble.

    El 2010, vingué a Catalunya a rebre’n el Premi Internacional Catalunya. Vaig tenir oportunitat de saludar-lo i compartir alguna estona amb ell, també amb motiu de la inaugura- ció del temple protestant més gran del país: l’Església Unida de Terrassa, el juliol d’aquell any. Allà vaig sentir-lo predicar davant un auditori atent i emocionat.

    Malgrat l’aparell de seguretat que envolta tots els expresidents nord-americans, el matrimoni Carter era una parella de posat senzill, actitud afable i tarannà cordial. I amb una simpatia sincera en el tracte, com quan la muller va quedar encisada amb el fulard que duia la meva dona i així ho manifestà.

    La mort de Rosalynn a Plains, el 19 de novembre d’enguany, després de 77 anys de matrimoni, l’ha deixat sol en el seu paisatge quotidià, on espera el final dels seus dies, amb la companyia fidel de les conviccions de sempre.

    Comentarios
    Multimedia Diari