Les prohibicions ens fan augmentar el desig”», deia la comissària de l’Any Estellés, Àngels Gregorio, parafrasejant Montaigne. ¿I per què aquesta cita, Vicent? Doncs perquè les Corts Valencianes, amb els vots del PP i de Vox, vetaren que el 2024 fos declarat l’Any Vicent Andrés Estellés en el centenari del teu naixement.
¿Com t’has de veure al teu clar País Valencià? Tanmateix aquí a Tarragona, i arreu dels Països Catalans, tenim desig de tu, alt poeta de Burjassot. I celebrarem l’Any Estellés plenament. Aquí a Tarragona hi vingueres, hi sojornares, hi treballares, hi estimares. També hi desitjares.
I hi descobrires la unitat de la llengua, que cus de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i més enllà, l’Alguer, els nostres països combatuts, trepitjats i trossejats. Mira com ho digueres: «Vaig conèixer la unitat assegurada/ de la llengua,/ vaig retrobar-la a Tarragona/ anava d’una banda a l’altra/ com endut per un déu feroç./ La unitat de l’idioma,/ una unitat de ferro ocult,/ de pa segur i compartit,/ entre Catalunya i València,/ la vaig tocar a Tarragona».
I contestem les prohibicions apel·lant al «dret a l’alegria, l’alegria molt combatuda pel tirà». Com digueres un dia.
A Tarragona tenim una ruta literària que glossa el teu pas per la ciutat. Primer quan traslladaren el cadàver del rei Jaume I a Poblet i tu el vetllares a la catedral a la llum de les torxes: «Jo vaig veure una nit, a Tarragona,/ dintre la seu que la ciutat corona,/ el cadàver llarguíssim, del Rei Conqueridor./ [...]
Descobrires la unitat de la llengua, que cus de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i més enllà, l’Alguer, els nostres països combatuts, trepitjats i trossejats
Vaig tenir a les mans el seu frontal;/ i en el frontal recorde el breu senyal/ de la rabent sageta que el va nafrar a Alzira». Vingueres més vegades: amb Isabel, en el viatge de noces, en diversos actes culturals a la Llibreria de la Rambla i a l’Ajuntament. Hi establires lligams de Països Catalans perquè hi coincidires amb Jaume Vidal, Joan Fuster, Josep Anton Baixeras, Maria Aurèlia Capmany, Vicent Ventura.
Vicent, direm als tarragonins que vas poetitzar Tarragona en el llibre Ciutat a cau d’orella; vet aquí el retrat d’una ciutat que no acaba d’enllestir els projectes: «¡Oh tu, ciutat del quasi, mai del ja!/ (¡Quin Francolí -del quasi al ja- en les venes!)/ Desfici del potser i de l’a penes,/ quan l’aire em vist el cor de novençà».
M’han dit, Vicent, que el primer acte institucional, el 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, té com estendard el teu poema: ‘M’he estimat molt la vida’. Que el 7 de setembre et faran un gran homenatge al teu poble, Burjassot. Que el 21 i 22 d’octubre la Universitat d’Alacant celebrarà un Congrés Internacional dedicat a tu. Que a finals de novembre es tancarà l’any teu a Barcelona.
Però tot això són només uns quants dels actes. Pensa que la Institució de les Lletres Catalanes, Acció Cultural del País Valencià, les Universitats de país, Òmnium Cultural, la plataforma Cent Estellés i multituds d’entitats culturals —com l’APELLC—, biblioteques, músics, poetes, escriptors s’han congriat per escampar el teu nom i la teva poesia per tota la geografia dels països de parla catalana. Incommensurable, tot plegat!
Aquí mateix a Tarragona, tu seràs un dels noms propis del festival de poesia Transvers, que es consolida com una aportació cultural imprescindible per a la ciutat. I que, a la tardor, la Universitat Rovira i Virgili organitzarà unes jornades on tu seràs protagonista.
Ja ho veus, Vicent, tot el País té desig de tu!
