Pagesos i renovables:

Ara fa pocs dies, el sindicat Unió de Pagesos emetia un comunicat en el que posava en valor la presentació per part d’aquest sindicat davant la Generalitat de 14 recursos contra projectes fotovoltaics autoritzats per la Direcció General d’Energia del Govern de Catalunya, demanant l’anul·lació d’aquests permisos i avisant que, en cas que això no passi, recorreran a la via judicial. En el mateix comunicat, Unió de Pagesos explica que aquest 2023 també han presentat al·legacions a 33 dels 68 projectes d’aquestes instal·lacions tramitats per la Generalitat, recordant que l’any passat van ser 45 de 81

Segons el mateix comunicat, els arguments que justifiquen aquesta oposició frontal al desenvolupament de l’energia verda a Catalunya respon al fet que, segons ells, “els projectes no tenen en compte les empreses agràries afectades directament i no avaluen l’efecte de la pèrdua de superfície productiva de les seves finques”. Arguments tots ells molt coherents en la defensa d’un sector econòmic amb uns interessos molt concrets.

El que no explica el comunicat, lògicament, és que en aquest exercici de vetllar pel seu negoci s’oposen a l’interès general, perquè estarem tots d’acord en què el desenvolupament de l’energia neta ens convé a tots, també a les persones que viuen del sector primari, sempre molt sensible als impactes que la generació d’energia per procediments més contaminants té en el clima i en l’entorn on es desenvolupa aquest sector, la natura.

Sense voler obrir cap guerra amb cap sector, crec que com a societat hem d’aprofundir de manera urgent en una reflexió que ja fa temps que està sobre la taula. Estem al davant d’una gran incoherència entre el nostre estil de vida i la política energètica. El progrés dels últims 50 anys ens ha portat a tenir unes necessitats de consum d’energia cada cop més grans. Però, paradoxalment, no som capaços de prendre decisions sobre com alimentar aquesta necessitat amb energies renovables que disminueixin l’impacte ambiental de la generació.

És important tenir present que, quan posem pals a les rodes a les renovables, ens fem una altra trampa al solitari. Sovint resistències com la que exerceix Unió de Pagesos argumenten que cal oposar-se als interessos especulatius del sector energètic. És obvi que les empreses energètiques, com totes, incloses les del sector primari, volem guanyar diners. Però també ho és que el seu efecte va més enllà de la creació de riquesa que pot generar una inversió industrial qualsevol. És un efecte que, repeteixo, ens beneficia a tots, molt especialment als pagesos i ramaders. I no oblidem que el desplegament de les renovables no és possible sense el lideratge d’aquestes empreses. Per tant, compte amb provocar que es retirin del joc, perquè llavors tindríem dos problemes: el dèficit en generació renovable i la manca d’empreses que impulsin el procés.

És, per tant, una qüestió de prioritats. Però en el xoc d’interessos no cal ser maximalista, perquè arribar a tenir les instal·lacions de renovables que necessitem per complir amb els objectius que ens marca la Unió Europea és perfectament compatible amb seguir comptant amb un sector primari potent, competitiu, capaç de proveir-nos dels productes essencials i de qualitat que necessita la nostra societat i enviar als mercats exteriors una part d’aquests productes, amb els conseqüents beneficis que això té per a la nostra economia, que necessita internacionalitzar-se encara més.

És important tenir en compte que els impactes de moltes d’aquestes instal·lacions són relatius, cal analitzar-los bé per minimitzar-los, però no podem aturar la transició energètica per petits efectes locals que, a més, si impera un esperit constructiu, una visió de conjunt i una certa perspectiva del bé comú, es poden solucionar, ja que el sector energètic s’esforça en desenvolupar solucions que redueixin el seu impacte, com no pot ser d’altra manera en un sector que porta la sostenibilitat en el seu ADN.

A les comarques tarragonines tenim molt clar que la convivència entre sectors és una gran fortalesa, ho hem demostrat amb molts anys en què la química i el turisme han estat els dos grans motors.

Cal acabar d’harmonitzar els interessos de sectors concrets com l’agroalimentari amb els interessos generals de tota l’economia i la societat, que ara mateix passen en molt bona mesura per la capacitat de generar energia verda per satisfer la demanda del creixement econòmic. I que tot plegat s’assimili a tot el país, no només a la demarcació de Tarragona.

«La tierra no pertenece a nadie, salvo al viento».