L’actual demonització del turisme no condueix a res. Se’l fa responsable de forma generalitzada d’uns mals que no són en absolut uniformes a tot territori. El turisme és una de les fons principals d’ingressos del nostre país i Tarragona ciutat n’és un exemple.
Estem sotmesos a tota mena de pressions informatives digitals, audiovisuals o escrites, i ens hauríem de preguntar constantment pel cui prodest, és a dir, a qui beneficia determinada denúncia o protesta.
La imputació de la crisi dels lloguers quasi exclusivament als pisos turístics és tan simplista com errònia. Hem oblidat un dels principis bàsics de l’economia: a més oferta, menor preu. El preu del lloguer no es pot regular únicament a cop de decret, sinó aportant al mercat més unitats amb la qual cosa s’abaixarà el preu. Ambdues afirmacions no són d’efecte immediat, requereixen l’acomodació i ajust dels mercats en un termini mitjà. Aquest precisament és el primer punt del ‘Decàleg’ redactat pels especialistes per abordar la manca d’habitatge a Espanya, el CSCAE (arquitectes), APCE (promotors), CGATE (arq. tècnics) i CNC (constructors).
A Espanya el 77% del total de més de 26 milions de llars estan ocupades com a residència permanent. Això implica que el 23%, quasi 6 milions, estan buides o són de segona residència. Segons l’INE existeixen 3,8 milions d’habitatges buits, per tant els altres 2,2 milions són segones residències. El habitatges de lloguer són uns 3,1 milions.
Els habitatges d’ús turístic, tot i que fora més precís anomenar-los d’ús temporal, (HUT), suposen de l’ordre del 1,4% del total, és a dir poc més de 370.000 habitatges. Tot això significa que per cada HUT hi ha 10 habitatges buits. Aquí és on realment radica la part principal del problema.
I per què estan buits? A la nostra ciutat, a la Part Alta i al Serrallo, molts estan vacants perquè són obsolets o directament inhabitables, alhora que inaccessibles. Per això els seus ocupants cerquen oportunitats en altres barris. Malgrat tot, el nombre d’habitants s’estan recuperant.
Hem de passar del ‘no’ als pisos turístics a fórmules positives de ‘sí’ a la regulació dels habitatges d’ús temporal fomentant actuacions en edificis sencers que no afectin veïns. El turisme forma part de la nostra essència (i és part molt important del PIB).
Tot va començar per les protestes per la distorsió que ocasionaven alguns pisos turístics aïllats a la Barceloneta dins de comunitats consolidades. Un propietari té el dret de llogar l’habitatge de la seva propietat en el règim legal que estimi adient, però té l’obligació d’evitar que el seu llogater provoqui molèsties als veïns. En edificis sencers i amb personal directament lligat a l’explotació, és factible aconseguir-ho al cent per cent. És molt complicat en habitatges d’explotació individual dins una comunitat.
Cal tenir en compte que els HUT no són tan sols d’ús turístic. Molts són utilitzats en estades mitjanes d’alguns mesos per part de professionals que han de desplaçar-se temporalment per tasques concretes. Les empreses portuàries i petroquímiques són exemples d’aquest ús. També alguns particulars han trobat en els HUT una solució òptima d’allotjament temporal mentre fan obres a casa, mantenint un estàndard de confort similar. El mateix pot passar per a casos de qualsevol mena de teràpia sanitària eventual. La casuística va creixent.
És molt important remarcar que els HUT són habitatges convencionals que disposen de la cèdula d’habitabilitat i que en qualsevol moment podran incorporar-se a l’oferta immobiliària de lloguer convencional o de compravenda.
És fals, doncs, en la major part dels casos que suposin eliminació d’habitatges dins el mercat. Tot el contrari. A Tarragona, la nostra experiència professional en aquesta mena d’habitatges així ens ho confirma. La primera intervenció el 2017 va ser un edifici sencer a l’eixample antic de la ciutat. Feia anys que estava buit. Els seus 8 habitatges i un local es van convertir en 14 habitatges a partir del reforç de tots els forjats, la disposició d’una nova escala i ascensor i la incorporació de tots els equipaments previstos per la normativa vigent.
El segon, el 2018, un edifici buit i obsolet al Barri de Marina. No era factible la rehabilitació. El nou edifici de 30 habitatges va substituir un edifici obsolet i ara permet allotjar turistes, professionals, participants i acompanyants d’esdeveniments socials o esportius, etc., havent erradicat una extensa colònia de coloms que eren els únics ocupants.
El tercer, també a l’eixample antic, va correspondre a un solar buit i abandonat des de feia anys. No havia contingut mai habitatges. Es va projectar per a 14 HUT.
Així fins a un total de set casos ben diferents als quals podem afegir uns altres tres que coneixem directament. En total parlem de 150 habitatges i en cap cas s’ha expulsat cap llogater (en dos dels edificis conviuen amb els ocupants temporals). La major part d’ells ni tan sols eren habitatges, o ho eren en proporció molt petita, i sempre han estat edificis sencers. En general, aquestes actuacions han estat molt ben acollides al barri on es troben i han contribuït a revitalitzar-lo.
Els HUT són habitatges convencionals, és la seva major virtut. No tan sols no destrueixen teixit habitable sinó que el creen i incrementen. El seu impacte en el preu del lloguer convencional no es pot dir que sigui nul, però a Tarragona no passa d’anecdòtic. És per això que convé una regulació personalitzada a cada municipi i quasi a cada barri com a resultat d’un acurat estudi de la situació real. És fonamental implementar polítiques que equilibrin el desenvolupament regulat dels HUT amb la necessitat d’habitatges assequibles.
«La vivienda no es sólo un bien inmobiliario,
es también una forma de consolidación espiritual.»
