Revolucions tecnològiques que canvien les nostres vides

Era l’any 1995 i a les redaccions del mitjans de comunicació el fax era una eina imprescindible. A través seu arribaven comunicats i convocatòries; conseqüentment, el paper era omnipotent. Llavors jo treballava al Nou Diari, un diari local en català de la demarcació tarragonina que no va durar gaire. Teníem moltes persones que hi col·laboraven escrivint articles d’opinió; la majoria ens els portaven impresos. Entre aquestes hi havia en Manel Sanromà, professor titular de Matemàtica Aplicada a la Universitat Rovira i Virgili i un dels fundadors de TINET (Tarragona Internet), la primera xarxa ciutadana d’Internet a l’Estat espanyol, una iniciativa de la qual deu anys després del seu naixement vaig tenir el privilegi de publicar-ne un llibre.

Recordo l’entusiasme amb el qual entrava a la redacció amb el seu article i ens instava contundentment a utilitzar el correu electrònic. Ens relatava amb passió les coses que ell ja feia per Internet: les biblioteques virtuals que podia consultar, els museus que visitava, les relacions humanes que havia establert... Nosaltres no sabíem ben bé de que ens parlava, però ens l’escoltàvem amb interès. Poc ens podíem imaginar que ens trobàvem a les portes d’una revolució tecnològica que canviaria les nostres vides. Per això, quan fa poques setmanes em va advertir del que ens podia venir amb la irrupció de les noves intel·ligències artificials (IA), no vaig dubtar en tornar-me’l a escoltar.

Diu l’arqueòleg Eudald Carbonell que la tecnologia ens ha fet humans. Tot va començar fa sobre dos milions d’anys a la sabana africana, quan les primeres comunitats homínides van elaborar les primeres eines de pedra. La complexitat que s’ha anat assolint ha estat espectacular i ara ja ens trobem en els primers passos de la revolució que provocarà la IA.

Des d’aquell remot passat a l’Àfrica, tenim evidències que avalen que cada vegada que hi ha hagut un avenç tecnològic i s’ha socialitzat s’ha produït un salt molt significatiu en la societat: va passar amb les primeres eines, amb la descoberta del foc que va afavorir la comunicació juntament amb l’aparició del llenguatge, l’art i el pensament simbòlic; més tard la impremta, els diversos sistemes de transport, els ordinadors, el telèfon mòbil... I cada cop aquestes revolucions són més grans i se socialitzen més despresa.

D’uns mesos cap aquí, la novetat són les noves intel·ligències artificials, especialment el XatGPT, i contínuament es produeixen notícies, a mida que, com si aquell que no fa res, es van introduint en diferents àmbits de la nostra vida.

Deixant de banda que encara és una tecnologia que s’ha de perfeccionar, ja tenim un sector entusiasta que ho va provant i, per altra banda, els qui s’espanten. En la meva opinió, no ens han de fer por, simplement haurem d’aprendre a readaptar-nos de manera responsable i conscient, garantint la igualtat d’oportunitats per a tothom, com ho hem fet moltes vegades al llarg de la història amb altres tecnologies.

Ara, i tal com va succeir el 1995 a Tarragona amb Internet, és des d’aquesta ciutat que s’ha pres la iniciativa d’impulsar una organització, d’àmbit nacional i vocació internacional, oberta a tothom, que compta amb la participació de professionals de diferents disciplines per afrontar aquest nou món al qual ens conduirà la socialització de la IA. L’objectiu és garantir uns principis que considerem bàsics per afavorir que aquest fet tingui un caràcter democràtic, integrador i respectuós amb els drets fonamentals dels éssers humans i amb la protecció del medi ambient, i que permeti potenciar la implicació ciutadana en la cursa per tenir accés a la IA sense discriminacions de cap tipus. Cal assenyalar que el grup promotor de la nova organització en som membres a títol individual, sense representar a cap de les entitats o institucions a les quals podem pertànyer per les nostres activitats.

D’altra banda, com el seu dia es va fer amb TINET, que es va concebre als despatxos d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, ara des d’aquesta universitat tampoc es vol perdre el pols i ja s’impulsen diverses línies de recerca relacionades amb les noves intel·ligències artificials, per exemple, sistemes de suport a la presa de decisions, els reptes de l’educació, la predicció de toxicitat de components químics, l’eficàcia de medicaments en la cura del Covid-19, visió per computador, imatge mèdica, el medi ambient i el turisme, o l’Àlgebra lineal, que és la base matemàtica de l’aprenentatge de màquines, la tecnologia que està en el cor de la explosió de la IA en els darrers anys, com també ho és de l’algorisme que va fer famós a Google, m’alertava el professor Sanromà fa unes dies, just quan ell acabava de concebre una pregunta d’examen amb el XatGTP.

Tarragona, per tant, pren ja posició de diverses maneres per afrontar una nova revolució tecnològica que s’albirà com un nou pas gegantí en l’evolució humana. Pot fer respecte, però ens ha d’agafar preparats, com al seu dia va succeir amb Internet gràcies a TINET.

«Obra siempre de modo que tu conducta pudiera
servir de principio a una legislación universal».