Un altre estiu d’incendis criminals

Tenerife, Canadà, Hawai... i, entre nosaltres, Port-Bou; a l’altra banda pirinenca, Argelers i Sant Andreu Sureda (també Elna), i més a prop encara, un ample rodal cremat prop de Tivissa (a la Ribera d’Ebre interior), on es continuen projectant camps eòlics, solars i estesa de línies elèctriques de Molt Alta Tensió (MAT), que del Baix Aragó (Terol) han d’arribar a l’àrea de Barcelona. Com fa quaranta anys hi arribaven les línies nuclears que sortien d’Ascó o de Vandellòs.

Els grans focs forestals han tornat a aparèixer, com l’estiu passat, quan, per aquestes dates, vaig publicar al Diari (13 d’agost 2022) l’article ‘Els grans incendis no s’encenen sols’. En aquell text deia –i ho recordo resumidament, perquè no ha perdut vigència, afegint ara altres consideracions– que els grans incendis han anat apareixent progressivament a partir de dos fets que es van donar simultàniament: l’emigració rural –i, per tant, l’abandonament de camps i muntanyes– i les grans concentracions urbanes, amb multitud de gent insatisfeta (ara més que mai amb totes les crisis existents) i, per contra, grans grups de poder econòmic i industrial, que satisfeien les seves ambicions urbanístiques, energètiques o d’infraestructures provocant o pagant la crema de zones muntanyoses.

Per mal, els sistemes d’encendre focs han millorat, d’acord amb els avenços de la tecnologia, que ja no és manual, sinó decididament industrial, és a dir, amb aparells sofisticats d’aviació, els drons, per exemple, que tant serveixen per al transport comercial de productes, com per a la criminal distribució sobre l’espai arbrat de feixos de foc, amb l’augment de la potència del combustible incorporat, que és el que permet múltiples i poderoses ignicions simultànies, com s’han donat en els casos citats inicialment, que tan difícils són d’extingir i que tants costos comporten.

És casual tot això? Però, és clar, qui ha de fer cas d’un cronista independent i crític, de base local, comarcal i regional, que ha fet de l’ecologia científica, social i política una de les bases de la seva argumentació informativa?

I com responen els grans mitjans informatius, als Estats Units o a Europa, comptant-hi, per tant, Madrid o Barcelona? M’estalvio l’excés de detalls només per dir que, com en el tema del ‘canvi climàtic’, sobre el qual es projecten tants interessos com ignorància i mala fe, la qüestió dels incendis, com els seus complements de la sequera i la falta d’aigua (que van associats dintre d’una enorme i no divulgada manipulació del clima, dintre del que es coneix com a Geoenginyeria), forma part d’un projecte que no sembla estrictament humà, destinat a fer impossible la vida sobre la Terra, arruïnar l’existència de milions de persones, sobretot als països empobrits per aquest mateix sistema i, en fi, amb la penetració de la Intel·ligència Artificial, acabar de convertir el que coneixem per realitat humana i natural en un subproducte d’un món absolutament disruptiu, artificialitzat i en mutació accelerada.

Els anomenats ‘progressistes d’esquerres’ que governen, com poden parlar d’igualtat, progrés i solidaritat, quan no s’atreveixen a denunciar les causes de fons que comporten que milions de sacrificats arreu del món –o milers entre nosaltres– perdin les seves terres, els seus estalvis, les seves petites propietats i hagin d’exiliar-se, morir o ser reclosos en els camps de la concentració moderna? Com poden acusar, tan fàcilment, de populisme i d’extrema dreta aquells que, sense ser-ne, manifesten els seus dubtes sobre el conjunt del que està passant –i en moltes ocasions, les seves certeses? ¿Hi ha complicitat entre les forces governamentals europees, amb l’argument de la democràcia electoral, els partits majoritaris i els grans mitjans occidentals envers un model econòmic i d’alta tecnologia que ha deixat de servir les societats per servir-se’n?

La fusió d’estructures dominants confirma la confusió social existent, un altre dels objectius d’aquesta casta de potentats que, en el secretisme més infame, està subjugant la majoria de població a una nova esclavitud, potser més denigrant encara que la que va sotmetre mitja humanitat a treballs forçats, els que van fer la riquesa dels imperis moderns.