Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Secciones
    Canales
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Una ruta de la història de la llengua catalana a Tarragona

    15 febrero 2023 19:37 | Actualizado a 16 febrero 2023 07:00
    Jordi Ginebra Serrabou
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Als carrers de Tarragona s’hi parla català des de fa prop de nou-cents anys. Gairebé un mil·lenni. Déu-n’hi-do. Per això la història de Tarragona no es pot desvincular de la llengua catalana. I per això la llengua catalana forma part del patrimoni cultural de la ciutat.

    Aquesta és la idea que presideix una iniciativa innovadora: la ruta de la història de la llengua catalana a Tarragona. En els últims anys hem tingut la sort que s’han organitzat unes quantes rutes literàries per la ciutat. Ajuden a conèixer escriptors i a fer que la literatura ens sigui més propera. Però encara no hi havia una ruta dedicada específicament a la llengua.

    Des de fa uns mesos, primer amb motiu del XIX Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana, de l’abril del 2022, i després de la mà dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, els ciutadans ja poden gaudir d’una ruta guiada de la història de la llengua catalana a Tarragona.

    La ruta es proposa fer descobrir els orígens del català a la ciutat i el seu progrés al llarg del temps i, alhora, relacionar-lo amb moments i llocs importants. El recorregut, de dues hores, porta els visitants a deu punts destacats de la Part Alta, de la plaça del Fòrum al portal del Roser. En cada un d’aquests punts es captura un moment de l’evolució del català i se’l situa en el context històric pertinent.

    La ruta es proposa fer descobrir els orígens del català a la ciutat i el seu progrés al llarg del temps i, alhora, relacionar-lo amb moments i llocs importants

    Així, la primera parada –no podia ser d’una altra manera en un lloc com Tarragona– està dedicada a la «prehistòria» de l’idioma: al llatí dels carrers de Tàrraco. El llatí, que es convertirà, amb els segles, en la llengua catalana. El protagonista de la segona parada, al pla de la catedral, és el català de l’època medieval, de quan els cristians van ocupar de nou Tarragona (deshabitada durant molt de temps). Un dels primers textos catalans que conservem és precisament una carta de Bernat de Saportella a l’arquebisbe de Tarragona, Espàrec de la Barca, el bisbe que va inaugurar la catedral.

    L’itinerari arriba, a continuació, al carrer de la Destral, lloc de la casa de Lluís Pons d’Icart, per descobrir com era la llengua catalana al Renaixement: l’idioma de les institucions i de l’administració, que començava a patir entre l’alta noblesa, amb la unió dinàstica de la Corona d’Aragó amb la de Castella, la competència de la llengua que identificava la monarquia hispànica. Tot seguit, al pla de Palau, s’atrapa l’ambient històric del català dels segles XVII i XVIII. Els concilis de la província eclesiàstica Tarraconense tracten de la qüestió de la llengua en la predicació, i prohibeixen predicar en un altre idioma que no sigui el català.

    La parada següent, al carrer de Cavallers, ens fa arribar a la Renaixença. Amb el Decret de Nova Planta (1716) s’havia anat imposant, com a llengua de la vida pública i oficial, el castellà. Davant la casa natal del crític Josep Yxart llegim un text que expresssa de manera brillant el neguit de l’escriptor català del moment: fa notar les contradiccions que generava el fet d’estar sotmesos a una cultura imposada.

    Una ruta que vol donar relleu a una part essencial del nostre patrimoni: la llengua que viu als carrers de Tarragona des de fa prop de mil anys

    I al costat de la casa natal d’un altre escriptor, Antoni Rovira i Virgili, al carrer Major, es viu el començament de la lluita, al primer terç del segle XX, per convertir el català en la llengua nacional de Catalunya. Una lluita que creix amb la proclamació de la República el 1931, el context en el qual s’emmarca la parada següent: al saló de plens de l’Ajuntament, Pompeu Fabra va pronunciar una conferència sobre el català a l’ensenyament.

    L’edifici de l’Ajuntament va ser la seu de la Diputació de Tarragona fins al 1985. Davant d’aquest edifici es reviu, a la parada següent, l’inici de la repressió franquista de la llengua catalana (1939). Llegim, així, al Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona, com es prohibeix que els carrers, comerços i establiments tinguin rètols en català.

    La ruta continua fins al claustre de l’antic convent de Sant Francesc, a l’Arxiu Històric de Tarragona, a la Rambla Vella. En els anys seixanta el convent era la seu de l’Institut Martí Franquès, el lloc on es van fer, durant la dictadura, les primeres classes de català amb autorització oficial, promogudes pels nuclis que militaven contra la repressió.

    I arribem al final. Al portal del Roser revivim la instauració de la democràcia a l’Estat espanyol el 1978 i el retorn de la presència del català en la retolació urbana.

    La ruta de la història de la llengua catalana a Tarragona s’afegeix, doncs, a l’oferta cultural de la ciutat. Una ruta que vol donar relleu a una part essencial del nostre patrimoni: la llengua que viu als carrers de Tarragona des de fa prop de mil anys.

    Comentarios
    Multimedia Diari