‘Wanted’: instal·ladors de plaques solars

ACatalunya falten actualment 18.000 operaris especialitzats en la instal·lació de plaques fotovoltaiques, segons els càlculs del gremi d’instal·ladors FEGICAT. Una xifra que, si no fem res, s’anirà fent gran en els propers anys, pel boom que viu el sector, un boom que, recorde-m’ho, més enllà de les oportunitats de negoci i de creació d’ocupació, dos factors d’interès general, té un rerefons encara de més rellevància per al bé comú: la transició cap a un sistema energètic més sostenible.

Un objectiu que, com venim explicant en aquests articles, a Catalunya avança amb molt retard per una gran quantitat de factors, com la indecisió política a l’hora de prendre decisions sobre on han d’anar els parcs solars i fotovoltaics que necessitem per complir els objectius o la lentitud en les tramitacions. Uns mals endèmics als que hem d’afegir aquesta manca de recursos humans, que no és ni nova ni casual, sinó que té uns orígens molt evidents als que hauríem de posar remei pel bé de tots.

D’una banda, la formació reglada de professionals del sector és quantitativament insuficient. Hi ha pocs centres de formació professional d’aquesta modalitat, de fet a la vista del boom del què parlàvem, fins fa pocs anys anaven desapareixent, un gran error estratègic veient que la transició cap a un model d’energies renovables era inevitable. S’hauria d’haver fet el contrari i, en paral·lel, molta pedagogia per enviar el missatge a la societat, i molt en especial als joves, que formar-se en aquest sector era una bona inversió de futur, per les seves bones perspectives. I no oblidem que, tot i que hem aconseguit reduir l’atur en els darrers anys, la franja juvenil encara segueix al voltant del 20%.

L’oferta formativa existent és també millorable des del punt de vista qualitatiu. Fet pel qual les empreses ja tenim assumit que haurem de formar els nostres treballadors, en coneixements tècnics i en actituds, perquè els joves que ens arribin es converteixin en professionals amb les competències necessàries per ser productius. Una aposta que les empreses hem de fer perquè no tenim una alternativa, però que indubtablement ens suposa un cost.

Amb la dificultat afegida que, cada cop més, costa que s’entengui aquesta figura que abans anomenàvem aprenent, és a dir, algú que està començant i que necessita passar per un procés de formació abans de ser considerat un professional a tots els efectes, també a nivell retributiu. Això, repeteixo, en un sector que ofereix a qui passi per aquest procés unes importants garanties d’estabilitat i de remuneracions.

Per tot plegat, les empreses del sector de les renovables demanem més i millor formació reglada en el nostre àmbit i, també, un sistema d’incentius i de control dels estàndards perquè les empreses fem la formació adequada. Ens hi juguem el prestigi d’un sector que sembla que tots estem d’acord que és estratègic per al país.

Tant a nivell econòmic, pel seu creixement i pel seu valor afegit, com mediambiental, per la urgència de frenar el canvi climàtic. I no tenim el factor humà adequat, correm el risc que es degradi, amb la pèrdua que això suposaria en termes de generació de riquesa, de llocs de treball de qualitat i sobretot, de capacitat per seguir impulsant un model energètic més sostenible.