Quin llamp de rondalles! Espigolant la tradició

Hi havia una vegada un senyor que recollia rondalles. Sucava històries de llops, guineus, ferrers o dimonis en la tinta de l’eternitat... Podria ser la carta de presentació de Rossend Serra i Pagès, de Tomàs Raguer i Fossas o de tants altres folkloristes de les darreries del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Avui, però, ens referim a Josep Fossas i Xuclà (Ripoll, 1862 – Alberola, 1920), col·lector de les nou rondalles que conformen el denominat «corpus rondallístic de Seròs».

En el 160è aniversari del seu naixement, i gràcies a l’obtenció del 36è Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular, hem pogut treure a la llum aquest rondallari inèdit amb la publicació de Quin llamp de rondalles!; editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i supervisat pel difunt prohom de la cultura catalana Josep Massot i Muntaner, el llibre posa les rondalles a disposició del lector del segle XXI. És tot un viatge en el temps, al passat de la llengua catalana i a la literatura popular serossana latent a l’inici del segle XX; un viatge que no hauria estat possible sense l’elaboració d’uns criteris de transcripció i d’edició del manuscrit original, amb ortografia prefabriana i sense ni tan sols signes de puntuació. Aquests criteris complementen la lectura del corpus rondallístic, juntament amb una contextualització històrica, un esbós biogràfic de Josep Fossas i un estudi del contingut i l’extensió de les rondalles. Quin llamp de rondalles! pot interessar, doncs, tant a encuriosits com a especialistes.

«Només es passa de les tenebres de la ignorància a la llum de la ciència si llegim un altre cop, amb un amor cada cop més viu, les obres dels avantpassats», afirmà el diplomàtic i poeta medieval Pere de Blois (1135-1204). I tenia tota la raó. Redescobrir els clàssics, sigui des del moment històric que sigui, sempre serà una experiència enriquidora. Tanmateix, no sempre ens és possible redescobrir relats populars, que al cap i a la fi són –igual que la llengua– els fonaments de la cultura de cada poble. Vet-ho aquí: una rondalla aparentment senzilla pot explicar molt més d’una societat que el millor dels seus clàssics literaris.

Per això és tan important la recollida de material folklòric, i encara més tenint en compte les dificultats amb què es duia a terme anys enrere. Sense la dedicació de Josep Fossas, avui dia no podríem gaudir d’un pessic de la rondallística de Seròs del primer terç del darrer segle. Tampoc no podríem comparar-lo, com hem fet a Quin llamp de rondalles!, amb d’altres d’arreu del territori catalanoparlant. Només de mica en mica, amb esforços de formigueta, fermenta la massa de la tradició de tota una cultura. I la de la seva preservació. I la del seu record. El corpus de Seròs conté una gran diversitat de rondalles: d’animals, meravelloses, contarelles de riure... En cadascuna se’n sedimenten, d’una manera o altra, els valors i les conductes ancestrals arrelats en la població del moment. Fan reflexionar el lector sobre fins a quin punt podrien explicar-se les mateixes rondalles –sense cap contextualització històrica– en l’actualitat. O és, potser, que la transmissió d’aquests relats no s’ha interromput mai? Si us engresqueu a llegir el corpus, en traureu la vostra conclusió!

Quina paradoxa! Les rondalles són atemporals, però alhora fugisseres. Ho és també qualsevol altre relat popular o manifestació lingüística oral. Sense la seva conservació per escrit, o sense una continuïtat en la transmissió, el pas del temps és irremeiable. D’aquí la reivindicació que fem de Josep Fossas i els altres folkloristes de la seva generació, així com de la importància de l’estudi de la literatura popular des del món acadèmic.

Al cap i a la fi, Quin llamp de rondalles! és fruit d’un treball de recerca de Batxillerat, tutoritzat pels professors Anna Gispert i Josep Maria Martorell de l’Institut Antoni de Martí Franquès. La investigació va rebre el suport de la professora de la Universitat Rovira i Virgili Carme Oriol, capdavantera en els estudis sobre literatura popular i sobre la tasca de dones folkloristes. Precisament, en la contextualització del nostre estudi, vam identificar algunes d’aquestes dones vinculades al Grup de Folkloristes de Ripoll, amb el qual col·laborava Josep Fossas. El darrer cap de setmana d’abril vam presentar una comunicació a les IX Jornades de Literatura, Territori i Educació –celebrades a Dénia– sobre les dones d’aquest grup.

Quin llamp de rondalles! ja és a les llibreries. N’estem molt contents i us desitgem una lectura entusiasmada. Ara bé, encara queda camí per recórrer. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte no s’ha fos!