Formes i maneres d‘acatar la Constitució

Al pas que anem, l’Ajuntament de Reus es pot passar tot l’any repetint el ple d’investidura. A hores d’ara Carles Pellicer ja és l’alcalde més investit del món perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atenent una denúncia de Vox, ha fet repetir l’acatament a la Constitució dels regidors de la CUP. En el segon intent els cupaires, en to foteta, han «acatat, promès i jurat», tot alhora, la Constitució. Només els ha faltat encendre un ciri a la Carta Magna. O sigui que si al TSJC se li enxauta, veig el bo de Pellicer jurant per tercera vegada. Això dels acataments a la Constitució està molt legislat des de fa vint anys, però s’ha posat de moda aprofitar l’avinentesa per aviar tota mena de sermons. Una vegada la diputada Carolina Bescansa va recitar tot un poema de Miguel Hernández que acaba amb allò que diu: «nunca medraron los bueyes en los páramos de España». I busca qui t’ha pegat. Curiosament a qui no cal jurar ni prometre la Constitució és als guàrdies civils. I d’això es queixen. Els guàrdies civils juren bandera, com els membres de les Forces Armades, un compromís encara més fort, però que referma la Benemèrita com a cos militar i no policial com reclamen. O sigui que si algun diputat o regidor ha fet la mili no li cal acatar la Constitució. Ara bé, tampoc no podrà amollar cap discurs.