I tu, què t’emportaries?

Amb aquesta pregunta iniciàvem una visita amb els alumnes dels instituts que venien a la Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) després d’haver passat tot el matí recorrent la ciutat i coneixent els llocs de la memòria de la Guerra Civil i la repressió franquista a Tarragona.

Venien cansats i segurament del que menys ganes tenien era d’escoltar més explicacions. La manera de captar la seva atenció vam creure que podia ser començar formulant una pregunta que ens permetria continuar i lligar la història gairebé novel·lesca d’uns documents conservats a la BHMT.

Els plantejàvem una situació: imagineu-vos que heu de marxar de casa ràpidament i sense temps per pensar gaire, no saps quan podràs tornar i si això serà possible. Aleshores els hi fèiem la pregunta: Què t’emportaries? Donàvem uns minuts per pensar perquè no disposàvem de massa temps per fer l’activitat i perquè en cas d’emergència tampoc tindrien temps de fer-ho.

Les darreres vegades que vam poder realitzar l’activitat «abans de» la pandèmia els demanàvem que traguessin el mòbil, cosa que feien ràpidament i amb cara de sorpresa.

Calia obrir l’eina web en línia anomenada «mentimeter» i contestar a la nostra pregunta. Els demanàvem que escriguessin entre tres i cinc coses que s’endurien. Un cop recollides les dades podíem veure en pantalla totes les respostes a través una composició o núvol de paraules que apareixia a la pantalla.

La major o menor grandària de les lletres depenia de la quantitat de vegades que aquella mateixa paraula havia sortit. El temps limitat de què disposàvem no ens va permetre aprofundir tant com hauríem volgut en comentar els resultats i treballar-hi més a fons. Era un tema que, en tot cas, podien fer a posteriori a l’aula si el professorat o els mateixos alumnes ho creien interessant.

Nosaltres amb aquesta introducció volíem posar en valor i donar a conèixer al periodista Lluís de Salvador i Andrés, director del Diari de Tarragona durant la Segona República. Ell, juntament amb la seva dona i els dos fills adolescents es va haver d’exiliar al final de la guerra. El seu fill gran havia mort pocs mesos abans.

Entre les poques coses que es va endur a la maleta hi havia uns documents que el periodista havia anat redactant. El dia a dia de la vida quotidiana d’una ciutat en guerra i una relació exhaustiva dels bombardejos que va patir Tarragona.

Els hi mostràvem l’estat de conservació de la documentació i en aquell moment es feia el silenci, si és que encara hi havia algun alumne distret. Les vicissituds que van haver de passar per amagar els papers per por a possibles represàlies en entrar els alemanys a França, la inundació dels terrenys on havien estat enterrats i el mal estat en què es trobava la documentació després de vuitanta anys captaven la seva atenció.

Els hi explicàvem que quan ens van fer arribar la caixa amb la documentació a la biblioteca, als anys noranta del segle XX, a Europa hi havia un conflicte bèl·lic. La Guerra dels Balcans la seguíem a través dels mitjans de comunicació i ens mostrava imatges de milers de ciutadans refugiats que marxaven de casa seva deixant enrere tota la seva vida.

S’enduien solament el que podien carregar en una maleta. Aquestes imatges ens van fer entendre la importància que tenien aquells papers per a Lluís de Salvador, formaven part d’aquell equipatge minso que prenien cap a un destí incert.

Als alumnes, però, la Guerra dels Balcans els hi quedava tan lluny com la Guerra Civil Espanyola. Per ells eren més properes les imatges de refugiats que marxen dels seus països travessant el Mediterrani i jugant-s’hi la vida i sense cap equipatge.

Els explicàvem també que les sequeres, els incendis, les inundacions, o les erupcions de volcans, són situacions cada cop més freqüents que poden obligar-te a fugir urgentment de casa amb una maleta. Fenòmens naturals que estan provocant nous refugiats, en aquest cas, per raó del clima.

Aquests dies pensem en aquella activitat veient les imatges que ens arriben de la guerra d’Ucraïna i com es torna a repetir la mateixa situació. Una situació inimaginable per milions de persones desplaçades novament per un conflicte bèl·lic a Europa.

Tots ells abans de fugir s’hauran fet la mateixa pregunta que els hi fèiem nosaltres als alumnes. Una pregunta que tant de bo ningú hagués de fer-se mai.

Si haguessis de marxar de casa sense saber si mai més hi podràs tornar... tu, què t’emportaries?