Idees convertides en negocis. Creix el nombre d'emprenedors a Catalunya

Si busquem al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana la definició d’emprenedor diu: «Persona que té iniciativa i coratge per dur a terme empreses difícils i arriscades». Doncs sembla que a Catalunya cada vegada hi ha més persones valentes, creatives i entusiastes que opten per crear una empresa pròpia i convertir en negoci les seves idees i projectes.

Segons el Global Entrepeneurship Monitor, en el qual participen 54 països de tot el món i que promouen el Departament d’Empresa de la Generalitat i la Diputació de Barcelona, la taxa d’activitat emprenedora a Catalunya va créixer un 1% en un any fins a situar-se al 8% el 2017. Això vol dir que vuit de cada cent catalans en edat de treballar (entre 18 i 64 anys) són emprenedors i han posat en marxa la seva empresa.

Però si a més comparem aquesta xifra, veiem que Catalunya supera en més d’un punt i mig la taxa espanyola i és dues dècimes més alta que l’europea. 

A aquesta dada positiva se li ha de sumar la solidesa d’aquestes empreses, ja que els emprenedors consolidats, és a dir, els que encapçalen iniciatives empresarials que tenen més de tres anys i mig d’existència, representen el 9% del total de la població adulta de Catalunya. Aquesta xifra també és superior en dos punts a l’espanyola i l’europea.

Pel que fa a les persones que van abandonar la seva activitat empresarial en els últims dotze mesos, no arriba al 2%, xifra molt similar a la de l’any anterior i a l’espanyola però inferior a la mitjana europea i a la de països basats en la innovació. 

Dades satisfactòries, doncs, per a la nostra economia que s’expliquen per diversos motius. Un d’ells és que puja el nombre de persones que detecten bones oportunitats de negoci a Catalunya i que valoren positivament les condicions de l’entorn per emprendre a casa nostra.

Les variables que treuen més bona nota són l’existència i accés a infraestructures físiques, de serveis, comercials i professionals. Per contra, el principal obstacle per als emprenedors és la falta de polítiques públiques i aquesta queixa es va repetint en els últims anys.

Cal que el govern faci els deures, doni valor a sectors estratègics, elabori una política industrial a llarg termini i situï la indústria i la innovació en el centre del model de creixement.

Només així es facilitarà l’emprenedoria a casa nostra i millorarà la mala imatge que encara es té de l’emprenedor i és que només el 47% dels catalans considera que emprendre aporta estatus social i econòmic, una xifra molt allunyada del 70% dels europeus que ho pensen.

Anem pel bon camí però encara hi ha molta feina a fer pel que fa als aspectes qualitatius de les empreses creades: la seva dimensió és petita, cal millorar l’aspecte innovador dels seus productes i han de tenir més vocació exportadora.

Un aspecte a destacar és que es confirma el canvi de tendència dels dos últims anys pel que fa a la motivació per emprendre i crear una empresa pròpia. Si durant la crisi es va disparar el nombre de persones que van perdre la feina i van posar en marxa un negoci per necessitat i a vegades capitalitzant l’atur, ara augmenta més la proporció de treballadors que es decideixen a crear una empresa perquè hi veuen una oportunitat professional.

És un gran canvi pel que fa a la mentalitat que es té del fet d’emprendre i que pot influir en una millora de la qualitat de l’emprenedoria. 

I sembla que les primeres a veure aquesta oportunitat són les dones. Després d’uns anys de mantenir-se estable, la taxa d’emprenedoria femenina ha pujat un punt i s’enfila fins al 7% el 2017, molt per damunt de la mitjana europea i s’equipara a la dels països més innovadors. 

De l’informe també es desprèn que els joves catalans són més emprenedors que els espanyols però menys que els europeus. Cal potenciar l’educació emprenedora ja a l’etapa escolar per formar persones amb capacitat creativa i que arrisquin per convertir un projecte o una idea en un negoci.

Periodista Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).Treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.