Referències clau: Territori d’Ifni; AOE (Àfrica Occidental Espanyola), any 1957. Ifni?, què dieu...? Contesta que féu un jove quan li parlàrem d’aquell territori.
Doncs sí, Ifni!, l’etern desconegut, l’etern oblidat, el gens recordat! Així que en farem una mica d’història
Ifni va ser la penúltima colònia de l’imperi espanyol situada a la costa occidental d’Africà, més o menys a l’altura de les Illes Canàries. Fou conquistat per Espanya l’any 1934, en plena II República, pel coronel Osvald Capaz (assassinat el 1936 a Madrid). Durant la Guerra Civil aquell territori va aportar un bon contingent humà a l’exèrcit de Franco, fet que li valgué que els seus habitants visquessin de la ‘sopa boba’ fins que s’hagués esgotat l’últim soldat. Als seus autòcrates governants, no contens amb la independència, se’ls despertà les ànsies reconquistadores, envaint a la japonesa el territori d’Ifni l’any 1957, aprofitant un dissabte de nit fosca del mes de novembre. Allí, hi érem una guarnició de 2 a 3 mil soldats enquadrats en 4 unitats regimentals peninsulars, que com poguérem frenàrem les ànsies marroquines de tirar-nos al mar. Els fortins de l’interior del territori quedaren encerclats i la feina fou alliberar-los. En definitiva, que la guerra li comportà a Espanya 852 baixes, entre ells 201 morts (dades oficials) –altres fonts ho eleven a la meitat més–. Oficialment també, digueren que la guerra s’acabà el juliol del 1958, però l’estat d’emergència (soldats amb fusells a mà a la trinxera) durà fins a l’any 1969, any que gratuïtament se cedí al Marroc la totalitat del territori d’Ifni. I després... l’oblit; un oblit que inexplicablement ha durat i dura fins avui dia. El perquè es va oblidar fins a cert punt s’explica en l’anterior règim, que volgué tapar-ho perquè el país encara tenia present els fets recents de l’Annual, que tantes indignants baixes li va costar a la nació, però el que no se explica és que ara la democràcia segueixi ocultant amb la mateixa insistència, per no dir perseverança, els fets de la guerra d’Ifni i el Sàhara (aquest sí, ja més recordat pel gran públic), en especial, després de vantar-se a tort i a dret la trista famosa memòria històrica.
Una prova del desconeixement que el nostre poble té dels fets d’Ifni es poden explicar en dues anècdotes viscudes per l’autor d’aquest article. Resulta que per haver participat a la guerra d’Ifni, va ser invitat en certa ocasió a impartir una xerrada sobre el tema a una escola d’alts estudis, on l’auditori la va seguir amb molt d’interès. Acabada la dissertació fou saludat per diverses persones, entre elles un senyor que es va declarar «professor d’història», comentant-li que mai havia estudiat res sobre la dita «guerra d’Ifni»; tot un professor d’història, vaja ...
La segona, quan també fou invitat pel capità general de Catalunya, el benemèrit tinent general Lluís Alejandre Sintes, menorquí de pro –autor de diversos tractats militars, entre ells un sobre el General de Reus–, que fes una conferència a la Sala Prim de Capitania General. Aquella nit s’omplí la sala de gom a gom de militars de tota graduació i de civils. En primera fila, cinc generals en situació a la reserva. El tinent coronel ajudant del capità general ja m’havia advertit que aquella nit hi hauria overbooking. Els presents evidentment no hi assistiren per la fama del conferenciant ni pel desconeixement que tinguessin d’aquella desafortunada guerra, sinó per l’interès que despertaria a l’auditori el tema Ifni, viscut per una persona que la sofrí.
Per intentar contrarestar aquest oblit històric, a l’Estat espanyol s’han creat diverses associacions de veterans i excombatents d’Ifni, però cap com l’Associació Catalana, –l’admiració de les altres–, on pertanyem més de 600 afiliats de tota condició, graduació, armes i quintes, treballant per intentar que el govern reconegui d’una vegada que a Ifni hi va haver una guerra, participant-hi molta gent de l’Estat (de 1957 al 1969 hi passarien més de 35.000 soldats). El més sorprenent encara és que el 2008, el Congrés de Diputats va aprovar una moció amb els vots favorables de Convergència i el PP, que preveu la Compensació de Mèrits als Veterans, per la Llei Militar 2008/resolució 9a, que mai no s’ha aplicat, ni cap ministre de Defensa se n’ha fet ressò. Esperem que les coses canviïn.
És de justícia, no obstant, haver de deixar escrit que el Diari de Tarragona tingué la gentilesa de publicar al suplement dominical del dia 1 de setembre del 2002 una àmplia ressenya sobre els esdeveniments d’Ifni i el Sàhara. Tot i que ja fa temps, segueix l’agraïment dels veterans al Diari.