Independència i esport: sortim a guanyar?

Aquests darrers mesos dues qüestions ocupen la majoria de portades dels mitjans de la ciutat: els Jocs del Mediterrani i la independència de Catalunya. Enllaçant les dues temàtiques, aprofito per formular la pregunta següent: interessa la independència als nostres esportistes? I més àmpliament: pot ser d’interès per al món de l’esport?

Començaré per les conclusions i avançaré que sí, que la resposta a les dues preguntes és afirmativa. Però, per què?

En primer lloc, per raons de lògica quantitativa. Qualsevol esportista d’aquí té més números de participar en qualsevol esdeveniment esportiu si hi concorre la selecció catalana que no pas si ho ha de fer amb la selecció espanyola. És prou lògic: si Espanya té sis vegades més població que Catalunya, els nostres esportistes tenen sis vegades més probabilitat de ser cridats amb la catalana que amb l’espanyola. Més opcions de participar, guanyar-se un prestigi i prosperar.

Hi ha qui objectarà que aquest benefici serà en detriment del nivell competitiu, i tindria sentit que això fos així. Però també seria estrany que el nivell declinés massa tenint en compte que Catalunya és puntera en quasi totes les disciplines esportives. Des del futbol i el bàsquet fins l’hoquei, l’handbol o el waterpolo, passant per l’atletisme o els esports de motor, és prou evident que som un país ‘top’, que diria aquell.

Però podria succeir just el contrari. L’estímul de la competència entre federacions i seleccions podria incrementar el llistó dels esportistes. O no és la competència entre Barça i Madrid el que els converteix en els millors equips del món? Algú creu que l’un i l’altre serien el que són sense aquesta íntima rivalitat? Algú creu que junts serien millors? Doncs això.

En segon lloc, per raons de lògica qualitativa. La independència suposaria l’accés directe dels nostres clubs i federacions esportives a totes les competicions internacionals: jocs, olimpíades, campionats europeus, campionats mundials, etc. Això implica més oportunitats, més projecció i més ingressos econòmics per a les nostres entitats. Per sorprenent que sembli, si el Nàstic juga la primera divisió catalana, tindrà opcions de jugar a la Champions o l’Europa League, com les tenen el Malmö de Suècia o el Gent de Bèlgica. Aprofitem per resoldre la pregunta del milió: quina lliga jugaria el Barça? Doncs segurament una lliga del màxim nivell europeu, perquè les lligues de futbol professional són associacions privades i legalment no hi ha impediments a la voluntat de les parts. Que no es regeix per interessos el món del futbol? Hi ha alguna lliga al món que no voldria tenir el Barça?

Segurament la immensa majoria de nosaltres preferiríem que aquesta lliga continués essent la LFP Espanyola però en cap cas es poden excloure d’entrada altres opcions, com la lliga francesa o l’anglesa. Serveixen d’antecedent l’AS Mònaco, que juga a la lliga francesa, i el FC Andorra, que juga a la lliga espanyola.

En conclusió, una hipotètica independència multiplicaria les oportunitats dels nostres esportistes i els nostres clubs a través de les seleccions i les competicions internacionals, tot potenciant la marca Catalunya en benefici de tots. Ja de pas, tindríem un Estat a favor per poder celebrar amb tota normalitat uns Jocs de primeríssim nivell... I si ens traiem de sobre la llosa autonòmica i sortim a guanyar?