Tradicionalment a finals d’agost els partits acostumaven a preparar l’inici del nou curs polític que, si fa no fa, coincidia força amb el curs escolar. Enguany, però, les coses no són ben bé així i hom té la impressió que el curs polític 2015-16 no se sap de tot quan ha acabat (o si és que ho ha fet), al mateix temps que l’inici del curs 2016-17 resta completament difús. De fet, no és tant que els dos cursos s’hagin encavalcat, sinó que sembla fins i tot que vivim en una mena de revàlida permanent que va afegint convocatòries a mesura que bona part de la classe política és incapaç d’assolir un aprovat justet. Tot plegat suposa que parlar d’inici de curs sigui, si més no, ambigu, ja que abans caldria tenir l’absoluta certesa que el curs anterior ha acabat.
Per tant, més que no pas plantejar-se nous objectius a l’inici del cicle polític que tradicionalment tenia lloc al mes de setembre, enguany potser caldria plantejar-se l’objectiu de tancar d’una vegada tot allò que s’arrossega des de fa ja molts mesos. A Espanya hi ha sobre la taula la investidura del govern central, però al marge que s’assoleixi un acord puntual, aquest hauria de ser prou estable per tal de permetre certa governabilitat sense sorpreses quotidianes, una recança raonable atesa la manca de tradició de la política espanyola en aquest sentit. A Catalunya, en canvi, la incertesa s’arrossega des de fa més temps encara. En aquest cas, si fem cas del full de ruta anunciat en el seu moment pel president Puigdemont, el termini (flexible) dels divuit mesos per culminar el procés s’exhaureix el curs que ara comença. Tot i aquesta immediatesa, encara planen massa incerteses sobre què passarà als propers mesos i com s’esdevindrà tot plegat. És evident que als responsables polítics no se’ls pot demanar que retransmetin en directe els seus moviments i que, a més, ens expliquin els plans a mitjà termini amb luxe de detalls, però pel que se sap a hores d’ara el curs comença amb un cel ennuvolat que no permet albirar un sol que doni fluïdesa al procés.
De ben segur que les properes setmanes desvelaran bona part d’aquestes incerteses, però en la mesura que no siguin setmanes sinó mesos, la inestabilitat institucional pot passar factura sobre dues economies en ple procés de recuperació. Temps al temps.