Jo tampoc no ho veig clar

Hi ha molta gent que no veu gens clar el futur de Catalunya. Tan aviat són verdes com són madures. Fins i tot les monges s’han allunyat del tema (ja han fet prou el ridícul). És com si estiguessin jugant al gat i ratolí, amb la diferència que s’està jugant amb persones. Unes persones que són d’aquí i d’allà, i que es troben envoltades amb unes notícies que segons d’on vénen es diu una cosa ben diferent que si surten d’un altre lloc.

La gent gran a què pertanyo en comencem a estar una mica farts. Que si les pensions, que si la Hisenda Pública, que si això que si allò. Ara, ja es comencen a pronunciar els empresaris (uns quants ja no són aquí).

El jovent s’allunya perquè només veu baralles i corrupció. Primer de tot facin una bona neteja de tots els corruptes que pul·lulen pel Govern, que la justícia sigui per a tothom igual (ara per ara no ho és). Gastin els diners en coses útils i necessàries, que hi ha molta necessitat per a la població. Recuperin l’honor perdut de tots els malbarataments que s’han fet, repartint per aquí i per allà.

A partir de certa edat, ja no es creu en ningú, perquè ens sentim enganyats per tots.

Ho sento pels joves, ¡quin exemple els han donat!

No sé com acabarà tot això, però no m’agrada gens el caire que va agafant.

Déu ens ajudi.

M. Elisa Aragonés Domènech

(Tarragona)