La febrada. Entre el paraulògic i ‘don’t look up’

Dades. Amb la pandèmia a la resta de l’Estat s’ha deixat fer els dies de Nadal, i ara correm-hi tots que els índexs de contagis anotats són els que encara no havíem vist mai.

| Actualizado a 03 enero 2022 06:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

Les últimes febrades de l’any passat, i que per inèrcia també són les primeres d’aquest 2022, quan no estan relacionades amb la Covid-19, ens aboquen a les pantalles. Ja sigui per jugar al Paraulògic, ja sigui per veure a Netflix Don’t look up (No mires arriba) estem entotsolats, abocats a la pantalla, per no quedar despenjats d’allò que corre a través del boca-orella, a més de a les xarxes, per poder estar a l’última.

La del Paraulògic, en moments en que el català pateix ja sigui pel seu ús social, ja sigui pel seu ús com a eina política maldestre a l’escola, fet sense senderi per rascar quatre vots, és una demostració més d’aquest neguit per la llengua. Un neguit positiu associat al joc i a les ganes d’aprendre.

La plataforma Roda Mots ha adaptat al català un joc virtual i gratuït, inspirat en l’Spelling Bee del New York Times. De fet té la forma d’un hexàgon amb set lletres. La vermella que hi ha al mig d’aquesta forma geomètrica és la que forçosament ha d’aparèixer a les paraules que van descobrint els jugadors, més de 150.000 al mateix temps que està a punt de fer saltar el servidor del joc que coordina Jordi Palou i programa Pere Orga.

Ells han aconseguit renovar cada dia el repte que ens remet als clàssic joc del Scrabble, i que afegeix jugadors als dels encreuats, que s’esforcen a trobar la paraula justa i a tenir clara la definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i parlar amb propietat que és un bé escàs en aquest. Celebrem aquest èxit i aquest interès. Hi ha motius per l’esperança.

L’altra febrada que us comento, és a Netflix (on la presència del català és residual, i que no sembla que pugui corregir la llei de l’audiovisual) de ben segur que ja us ha arribat, és la de la pel·lícula que protagonitzen dos científics interpretats per Leonardo Di Caprio i Jennifer Lawrence que descobreixen un meteorit que avança implacablement cap a la terra amb tota la seva capacitat destructiva, i la incapacitat del govern americà per actuar.

Es tracta d’una sàtira sobre aquest present polític que vivim, amb càrrega sobre el trumpisme i populismes associats, (Meryl Streep fa de presidenta) amb, el control dels nous «poderosos» (una barreja d’Elon Musk i Steve Jobs de torn), i la utilització a conveniència dels arguments i criteris de la ciència, ja sigui pels polítcs, ja sigui pels mitjans (Cate Blanchett fent de periodista televisiva). Un bon divertiment reflexiu.

El meteorit i la pandèmia

Hi ha molts moments en que et pot semblar que el meteorit que ha de topar amb la terra és la pandèmia, vist tal com van les coses, amb militars dient allò que sempre som dilluns. I al final la societat s’acaba dividint entre què cal fer si mirar o no cap amunt. També és cert que aquí en tenim molts que ni es vacunen, i que pensen que tot plegat és un invent per tenir-nos collats. Més encara?

La febrada continua, i més veient tot aquest enfilall de decisions i de declaracions a l’acabar l’any. Amb la pandèmia a la resta de l’Estat s’ha deixat fer els dies de Nadal, i ara correm-hi tots que els índexs de contagis anotats són els que encara no havíem vist mai.

L’òmicron és el meteorit que avança, (per bé que els seus efectes més lleus, acompanyats de l’extensió de la tercera dosis n’amorteixen els efectes) i que ha col·lapassat la sanitat, la primària i el sector en general que té de fa dos anys aquest repte del que no n’acabem de trobar el final.

D’aquí que necessitem el joc, l’evasió, i la cerca, la reflexió que de la mà de la sàtira ens recordi allà on som.

 

Periodista
Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’) i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV. 

Comentarios
Multimedia Diari