La Ilíada és un dels llibres més importants de la història de la literatura universal. Escrita per Homer el segle VIII abans de Crist, és un compendi de tots els gèneres literaris i de tots els temes, diria sense exagerar, allò que des de l’etimologia que ens ocupa anomenem ‘hipèrbole’. És una novel·la històrica i d’aventures, són poemes d’amor i mort, d’odi i de compassió, misèries i grandeses emocionals, espionatges i batalles... I hi ha tant de teatre i tanta escenografia i dramatúrgia, que Wolfgang Petersen es va permetre fer-ne una pel·lícula (Troia, 2004) en la qual l’autor grec anterior al moviment de les imatges, que anomenem etimològicament ‘cinema’, gairebé indicava els enquadraments de càmera i com s’havia de fer el càsting d’uns personatges perfectament caracteritzats, començant per Aquil·les/Brad Pitt.
A més a més de tot plegat, la Ilíada porta la música posada, diguem, està escrita en hexàmetres, versos que indiquen clarament ritmes i entonacions molt pensats, perquè ja va ser escrita per a ser recitada o per a ser un recitatiu operístic d’abans que s’inventés l’òpera. La traducció de Pau Sabaté a la Bernat Metge Universal (segona edició revisada i ampliada del juliol del 2022) aporta aquest plus melòdic en hexàmetres catalans, és a dir, només la part mètrica de la seva feina, ja és en ella mateixa una obra mestra. Però, és clar, li hem d’afegir com tria les paraules i la sintaxi de tal manera que el català cultíssim llueixi.
Ha aconseguit
tenir interioritzat
el vers clàssic
i que li llisqui d’esma
Em diu Sabaté que ha aconseguit tenir interioritza el vers clàssic i que, tot i ser molt complex, li llisqui d’esma, a base de picar molta pedra, l’arqueològica del grec antic i la moderna construcció del contemporani; ha traduït per exemple Iannis Ritsos, el poeta combatiu contra els nazis i totes les dictadures, que vam conèixer sobretot per les sublims partitures de Mikis Théodorakis; unes i altres –el recitat de Sabaté i el cant de Théodorakis– els poden gaudir a YouTube.
Li dono la paraula: «L’hexàmetre és un vers que requereix un cert entrenament, en tot cas més entrenament que els versos tradicionals. En el meu cas (després de tota una Ilíada, del llibre II de les Geòrgiques, dels bucòlics grecs i d’un bon grapat d’epigrames de l’Antologia Palatina –les dues darreres coses encara no s’han publicat) puc dir que sí, que em surten d’esma. També hi van fer molt les lectures, de molt jove, de les Elegies de Bierville i de l’Odissea de Riba. Entre que ja tenia el ritme interioritzat, de llegir-lo, i que després el vaig posar en pràctica (i abans de dedicar-m’hi professionalment, quan encara estudiava la carrera, havia anat fent provatures de traducció en hexàmetres), és un vers que es pot dir que em surt bastant automàtic. També és veritat que em permeto llicències que el fan bastant més flexible. En tot cas, quan em fa patir una mica és quan hi he fer aparèixer noms propis, perquè llavors depenc dels criteris de transcripció, que no sempre són favorables al ritme de l’hexàmetre. Una altra cosa que de vegades em fa fer acrobàcies és que el català tendeix molt al monosíl·lab i a la paraula aguda, mentre que tots els hexàmetres han d’acabar en plana. És curiós perquè a començament de vers em permeto moltes llicències però els finals, en canvi, els faig classiquíssims: dàctil al cinquè peu, mai espondeu, i final femení».
Ha traduït Iannis Ritsos, el poeta combatiu contra els nazis i totes les dictadures
Sabaté es va interessar per la cultura clàssica a partir de la biblioteca del seu pare, l’advocat Xavier Sabaté, a qui dedica el llibre. Xavier Sabaté –com el seu homònim polític– és de Flix, però va estudiar Dret a Barcelona, ja hi va exercir i allà va néixer en Pau (1989), però mantenint els vincles familiars. Des de fa tres anys, Pau Sabaté viu a Tarragona i és professor a la URV, després d’haver viscut a Iràklio, la capital de Creta. És Premi Vidal Alcover 2020 de traducció, emmarcat en els Premis Ciutat de Tarragona i, en el seu catàleg ampli, també hi figura el Premi Nobel Odisseas Elitis.
Jo li seguiré les traduccions, i els convido a fer-ho!
Lo más leído
Lo último