Brian, una vida en paral·lel entre la justícia de menors i la d’adults

Brian és jove, té poc més de 20 anys. Però és adult, per tant. Temps enrera, a una ex parella li va explicar que quan era un nen havia estat víctima d’abús sexual infantil per part d’un familiar seu. Això hauria passat al seu país d’origen i la noia no en té cap constància oficial però sí que en recorda estes paraules, que relatarà uns mesos després. Si això ha estat així, Brian hauria viscut en un entorn de violència i hauria estat una víctima. Ara no és cap víctima, ara consta com un agressor. Si Brian arriba a judici, li demanaran més anys de presó dels que té de vida.

Les pistes

Ja fa gairebé una dècada que estaria donant pistes de com és, que va demostrant l’agressivitat, la violència, la ràbia, l’afany de poder i control, la necessitat d’humiliar. La justícia de menors el coneixia, la d’adults també, però no el tenien com una persona perillosa. Arran de lúltima detenció, però, sí que li han prestat la màxima atenció.

En paral·lel

Brian anava fent camí entre la justícia de menors i la d’adults i si en un judici es prova la investigació de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) dels Mossos d’Esquadra, cap de les dos justícies va servir per parar-li els peus. L’any 2017 un familiar va denunciar-lo per uns fets delictius que hauria comès dos anys abans, quan en tenia quinze.

La temptativa d’agressió sexual contra una nena familiar seua va quedar demostrada en un judici que es va celebrar, no el 2017, sinó a posteriori. El 2020, amb la sentència, li van aplicar una llibertat vigilada, alhora que havia de participar d’uns programes de tractament, un per treballar les violències sexuals i l’altre de desintoxicació. Brian també estava sota supervisió psiquiàtrica. Va cumplir sense incidències, segons consta en els expedients.

És el mateix, al juliol, quan una ex parella el denuncia per maltractaments. La noia, a més de fer constar als Mossos d’Esquadra que ell li havia explicat que havia estat víctima d’abusos, el que relata són diversos episodis de maltractaments que havien passat uns mesos abans, quan mantenien una relació.

Denúncia per maltractaments

L’un, el dia que l’obligava a posar-se a la caseta del gos. No estaven sols a casa, hi havia una altra parella d’amics. La noia en dóna el número de telèfon i el nom, per si la policia havia de fer-ne comprovacions. També aporta el nom d’una altra persona que hauria presenciat uns altres maltractaments, en un altre pis, un altre dia. L’escenari: Igualada, el pis on ara a Brian l’han detingut per l’agressió sexual a Igualada la nit de Tot Sants.

En aquell pis, relata esta noia que Brian -amb qui mantenia una relació de parella- l’hauria intentat escanyar i l’hauria tirat contra l’armari. El testimoni que ella va aportar, el company de pis del Brian, s’hauria desentès de la situació, que no li constava. Feta la denúncia, la noia demanava una ordre d’allunyament que la jutge no li va otorgar. Va motivar la decisió amb el fet que no hi veia perill perquè ja feia uns mesos que no convivien junts i també va tenir en compte per rebutjar l’ordre d’allunyament que no li constaven antecedents penals de Brian, ni detencions, ni procediments policials anteriors per violència de gènere o domèstica.

I és que la justícia de menors no es parla amb la d’adults, la llei està establerta així per donar als menors una segona oportunitat, perquè s’entén que la justícia de menors és educativa. Tot i que a vegades, arriba tard i no és capaç de ser-ho.

Només Brian sap si la condemna en la justícia de menors va ser un element estressant en la seua conducta o si no li va suposar cap conseqüència, ni en negatiu, ni en positiu. Dos anys després i amb un judici per maltractaments pendent de resoldre, els Mossos d’Esquadra i la comitiva judicial li entraven a casa per escorcollar-la per uns fets més violents: l’agressió sexual d’Igualada. Van endur-se objectes, roba i altres pertinences i van donar prioritat a les mostres biològiques. L’adn va donar resultats. L’ADN és un indici fort, però en funció d’on es trobi, dóna marge als advocats de la defensa per poder rebatre’l. En este cas l’advocat té dos obstacles: la Policia Científica dels Mossos va trobar adn de la víctima en una peça de roba trobada a casa del detingut.

Brian podia haver après que la justícia és lenta, que del fet comès a les conseqüències -si les hi ha- passen anys; així se li va ensenyar. La brutalitat de la violació d’Igualada feia pensar que qui l’hagués comès, si se n’hagués sortit, hagués pogut repetir. A la noia la van trobar inconscient, per això i pel tipus de ferides compatibles amb la intenció de matar-la, investiguen al Brian no només per agressió sexual sinó també per temptativa d’homicici. Per això si el cas arriba a judici li demanar més anys de presó dels que té de vida.