Divorcis i matrimonis malavinguts

El divorci entre Podemos i Sumar recentment conegut, ja era un fet anunciat de fa temps. Des del moment que Pablo Iglesias va abandonar el govern i la política i va deixar en el seu lloc al govern a Yolanda Díaz, les coses van començar a anar malament. La creació de Sumar, la confecció de les llistes electorals, el posicionament de les «confluències», tot va anar en la direcció d’arraconar els morats.

Les furibundes campanyes de PP i Vox contra Podemos i específicament contra Pablo Iglesias i la seva família van ajudar molt a escampar una visió negativa del partit sorgit del 15M.

La llei del «sólo sí es sí» li va donar una estocada de mort. Pel fet que no es van preveure revisions de sentències a la baixa, que cabien a dins de la nova llei i a la que molts jutges s’hi van agafar perquè segurament que en el fons no són gens partidaris de dictar penes dures pels delictes sexuals, llevat que hi hagi evidències incontestables. Clar, ells no són dones, tot i que la majoria deuen tenir parelles femenines i fins i tot filles, i no saben que totes absolutament hem patit episodis d’aquesta mena, molts dels quals no tenen manera de ser demostrats de forma fefaent.

Tornant al divorci, segurament Podemos té intenció de mostrar uns posicionaments més radicals que Sumar des del punt de vista d’esquerres, però no crec que hi hagi cap mena de capacitat de fer res que pugui fer trontollar el govern de coalició com per fer-lo caure amb una moció de censura o una convocatòria electoral. Ara bé, potser no el faran trontollar, però sí que li poden provocar maldecaps parlamentaris que aprofitarà l’oposició per desgastar el govern

De fet, probablement Podemos podrà aglutinar aquella part del votant genuïnament d’esquerres que no pot acceptar determinats posicionaments, la majoria de tipus econòmic i social. Un votant que existeix, però que va a la baixa. Ja ho hem vist en altres països europeus en el passat.

Ara els temps són uns altres, ara el descontentament amb tot plegat s’està expressant força amb suports a la dreta i la ultradreta. Ho estem veient a tota Europa, Països Baixos, Itàlia, Finlàndia, i ja veurem que passarà a França.

Per no parlar de les recents manifestacions del carrer Ferraz de Madrid. Convocades per Vox i seguides pel PP i per tota mena de friquis que molts de nosaltres pensàvem que no existien. Clar que és Madrid i que, malgrat el que digui la Senyora Ayuso, Madrid no és tota Espanya, des d’aquest punt de vista, per sort!

Per tant, malgrat que a Podemos se li gira més feina, no està escrit que se’n puguin sortir del tot o amb massa facilitat. Per exemple a les pròximes eleccions europees on el fet que les votacions es facin en circumscripció única a tota Espanya pot provocar coalicions electorals que podrien arraconar bastant als morats.

I de divorcis que acaben malament a Catalunya en tenim un bon exemple. La falta d’entesa, pràcticament total, entre ERC i Junts està provocant un retrocés de l’independentisme que no sembla tenir aturador.

La situació de desavinença ha arribat a un nivell que no es veu possible que es pugui refer en un pròxim i, de moment, impensable govern de coalició. Això ho veu tothom i segurament els restarà vots als dos partits, que es culparan mútuament del resultat. Sempre destacant el negatiu.

Ja sabem que en el rerefons d’aquesta manca d’entesa hi ha tot el que va passar durant l’anomenat «procés», les coses que es van fer i les que es van dir que es feien i no es van fer, però també els lideratges i la voluntat de no quedar davant els ciutadans com els culpables de com ha acabat tot.

A banda de l’embolic intern que tenen que en el cas de Junts està abocat a un altre divorci no se sap si de mutu acord o no.

Total que aquest desavinença ha donat com a resultat una delirant proliferació de taules de diàleg, o negociació, com els agradi més de dir, i de mediadors o verificadors que més que aportar gaire de bo, fan que la majoria no se’ls pugui prendre gaire seriosament. Ells són els que faran que el pròxim president de la Generalitat no sigui molt probablement de cap dels dos partits.

Periodista tarragonina que ha exercit la major part de la seva activitat professional a RTVE. Ha estat redactora, directora de RNE a Catalunya i corresponsal parlamentària al Congrés i al Parlament.