El futur que ens espera: governs municipals de coalició

L’enquesta publicada diumenge passat per un diari de Barcelona anunciava uns possibles resultats a les eleccions municipals que pel que sembla podrien ser un constant arreu del territori, particularment a les poblacions més grans. Les dades obtingudes es podrien resumir en una sola frase: no hi haurà massa majories de govern als ajuntaments i sí probablement molts complicats governs de coalició. La conclusió és clara: ara mateix Collboni, Colau, Maragall i Trias estan a un escó de diferència de poder obtenir la victòria.

No cal ser un gran analista per poder afirmar que en els pròxims mesos fins al 28 de maig, la incertesa planarà sobre el panorama polític del cap i casal i també de les grans urbs del país. Les enquestes que se seguiran fent estaran marcades per les incerteses. Això obligarà els candidats a marcar diferències amb els competidors, a anunciar promeses d’allò més increïbles i, també, a fer més desqualificacions dels seus contrincants directes. Però hauran d’anar en compte, ja que a partir del recompte de vots, o bé els caldrà modular ràpidament les diferències o bé rectificar amb la boca petita els grans eslògans de campanya, sobretot perquè allò que havien dit que farien i amb qui no ho farien, probablement en aquell moment ja haurà caducat. Als consultors, assessors i tutti quanti se’ls haurà girat feina i estaran obligats a treballar de valent per aconseguir empescar-se la manera com comunicar als votants determinats canvis de rumb.

La qüestió que cal plantejar-se després de les experiències en diferents ajuntaments és ben clara: es pot fer un balanç positiu d’aquesta forma de govern? I més encara: els partits han après alguna cosa de les coalicions i, sense pecar d’optimistes, és previsible que puguem albirar una nova praxi d’actuació per part dels polítics? Jo, com molts ciutadans, tinc els meus dubtes. No acabo de percebre que s’hagin produït canvis significatius en la cultura de les organitzacions. No sé si han assumit del tot que la coalició entre ells no és per se dolenta, sinó que és una possible suma positiva per afavorir un bon govern. Hi ha molts escèptics que el que realment creuen és que es tracta simplement d’una manera de repartir-se el poder i d’aquesta manera, un cop signat el pacte, poder anar cadascú a la seva.

El politòleg Jordi Matas va escriure fa anys un llibre que porta per títol La formación de un gobierno de coalición, el qual és una aproximació científica al tema. Entre moltes altres consideracions, conclou que hi ha tres exigències que són estratègiques per aconseguir que el govern de coalició funcioni: la primera és que cal arribar-hi després d’un procés de negociació clar, sense urgències i el més honest possible; la segona, que cal fer una correcta distribució del poder polític assumida sense recances per tots els partits integrants; i la tercera, que s’han de crear unes pautes de funcionament intern que comprometin els signants, les quals a més han de precises i tenir el màxim nivell de previsió sobre les diferents circumstàncies que es poden anar produint en el decurs del mandat.

Assumir un govern compartit, afegiria jo, és també crear un bon clima ja des del període preelectoral i que duri com a mínim fins a l’endemà de les votacions. El candidat Xavier Trias n’ha començat a donar un exemple dinant aquesta setmana amb l’alcaldessa Colau. Cal recordar que ell ja la va reconèixer com a guanyadora fa quatre anys immediatament coneguts els resultats. Pels que sabem del tarannà del candidat, el gest no ens sorprèn, el que passa és que ha desorientat molts propis i probablement també ha incomodat els qui en política veuen els contrincants com enemics irreconciliables i també, per què no, alguns governants mediocres que han presidit coalicions sempre amb la mirada curta.

Després de tant de temps del blanc o negre, del nosaltres o ells, dels purs i dels traïdors, seria bo retornar al diàleg, a la capacitat de respectar les diferències, a tenir capacitat de fer propostes integradores i, sobretot, a tenir consideració de l’adversari. Un canvi de tarannà i de praxi podria ajudar a recuperar la confiança de la gent i la fe en la política, sobretot en el cas de la municipal, que és la que toca més a prop als ciutadans.