Els reptes del 2024

Felip VIè va fer una aferrissada defensa de la constitució en el seu discurs de Nadal. Com a base de la unitat d’Espanya i de l’entesa entre tots els espanyols. I també com la que ha d’evitar que torni a crèixer la llavor de la discòrdia. Va ser un discurs que no va agradar als partits d’esquerres ni als independentistes i que, lògicament, va agradar a PP i Vox. Tot i que tampoc és que aquests dos partits hagin fet gran cosa per evitar el creixement d’aquesta llavor amb els seus insults sistemàtics o el poc respecte al sistema parlamentari que estableix les majories que calen per formar govern.

Al CGPJ, al que no va citar, també li va advertir implicitament que cada institució de l’estat ha de saber situar-se al lloc que constitucionalment li pertoca.

Justament aquest serà un dels temes que, molt probablement, marcaran el 2024. La renovació d’aquest òrgan estarà pendent l’any que ve de fa 6 anys, que no és poca cosa. Per poder tirar endavant aquesta renovació cal la votació d’una majoria qualificada de les cambres legislatives. És a dir cal el vot del PP que es nega a acceptar que es faci com s’ha fet sempre, perquè és el que diu la llei. Els populars proposen que siguin els jutges qui decideixin majoritàriament qui els ha de governar. Tinc seriosos dubtes que aquest sistema permetés la igualtat d’oportunitat en l’ascens de tota mena de candidats. Però tampoc ho és el sistema actual consistent que els partits escullen els candidats en funció de la seva ideologia progressista o conservadora. Total que si ets jutge i no et situes ideològicament ho tens magre.

Ara sembla que Pedro Sánchez i Nuñez Feijóo s’han posat d’acord perquè un mediador arbitri la negociació sobre la configuració del nou CGPJ i la nova llei que s’ha de fer.

També la llei d’Amnistia marcarà políticament l’any que ve. Un cop el Congrés ha admès la seva tramitació, ara haurà de començar el debat de les esmenes al ple i en comissió. La presidència del Congrés ja ha habilitat el mes de gener, habitualment tancat per vacances, per a poder fer-ho el més ràpid possible. El següent pas és el Senat on el PP té majoria i això podria retardar la seva aprovació en aquesta cambra fins a 2 mesos, el que faria que el debat públic sobre la llei estigués en primera plana molt més temps, que és el que vol la dreta i l’extrema dreta.

Quan ja finalment s’aprovi, a la llei de l’amnistia encara li quedarà la via judicial que promet ser tan engrescadora i llarga com la parlamentària. Total que probablement menjarem llei d’Amnistia per molt de temps, encara que crec que finalment la veurem aprovada i en vigor, un dia o altre. Això implicarà que el retorn de Puigdemont segurament va per llarg.

Un altre aspecte que ens marcarà políticament l’any que ve seran les eleccions, les europees i qui sap si les catalanes, a banda de les gallegues i les basques.

Les eleccions europees tornaran a polaritzar el debat, i més encara pel fet que es vota en circumscripció única. Les eleccions europees són aquelles a les que no se’ls fa gaire cas, les que registren uns nivells alts d’abstenció, però que un cop fetes tothom n’extreu conclusions. Els ciutadans europeus en general saben de la poca transcendència d’aquestes eleccions i molt sovint aprofiten que fer un fort vot de càstig als governs, cosa que encara que els partits interessats ho extrapolin, no significa que els votants s’hagin de comportar de la mateixa manera quan les eleccions siguin d’un altre caire.

Per les eleccions catalanes els partits independentistes tenen mala peça al teler. Primer perquè encara que sumin una majoria suficient probablement no siguin capaços d’entendre’s, com han demostrat a bastament. Segon perquè és molt possible que hi hagi una clara majoria socialista que podria governar amb el suport puntual d’Esquerra i els Comuns. De voler fer la independència conjuntament a no ser capaços simplement de governar plegats la Generalitat fa que tot plegat sigui força lamentable, per dir-ho finament.

Si a les municipals i generals vam tenir una alta abstenció, provinent en part de sectors independentistes desencantats, la situació es pot repetir tranquil·lament a les pròximes autonòmiques.

Total que el 2024 ens pot portar situacions i debats intensos, més o menys com sempre.I resultats inesperats. En el cas de Catalunya ens conduirà, probablement, a la casella de sortida del 2012, però amb majories diferents.