Esclata la Revolta Pagesa

La pagesia catalana, seguint l’exemple dels seus col·legues de França i altres països europeus s’han llençat als carrers i carreteres amb els seus tractors per dir prou al tracte que reben per part de les administracions, europea, estatal i autonòmica, per la seva situació econòmica i per la competència amb els productes d’importació. En una paraula han dit PROU.

No conec prou el sector, però m’ensumo que els motius, com gairebé sempre, són multifactorials i, per tant, no se’n pot donar tota la culpa a les administracions, tot i que segurament en tenen una bona part.

Tampoc tota la pagesia és igual. No ho pateix igual el que té una petita explotació agrícola o ramadera o la indústria càrnia que és la que probablement rep més fons europeus perquè té més volum. Una gran indústria sustentada en inversions de capital de procedència diversa que espera un benefici ràpid i té poc en compte els drets dels treballadors.

També m’ensumo que, com sempre darrerament, ja hi ha qui políticament se’n vol aprofitar d’aquest malestar que s’ha creat posant tota la pagesia en el mateix sac i confonent la majoria de la població amb reivindicacions que empastifen amb l’únic objectiu d’obtenir beneficis electoralistes.

La PAC, que vol dir política agrària comuna, representa pràcticament una tercera part del pressupost de la UE, o sigui que és una de les negociacions cabdals on es juguen molts diners i, per tant, interessos no gens fàcils de conjugar. Els dels estats membres, els dels productors, els intermediaris, els comerciants, els de la gran indústria agrària i ramadera que el que busquen és el benefici econòmic ràpid i fàcil.

Són aquestes indústries les que posen l’accent en la despesa que els suposa el compliment de les mesures ambientals dictades per la UE perquè per ells representa una fórmula fàcil de reduir costos i, per tant, de tenir més beneficis.

Les polítiques de la UE per atorgar subvencions a la pagesia han anat més en la línia de reconèixer justament el compliment de les mesures mediambientals que no pas en la protecció de les produccions. Això ha comportat un excés de paperassa que supera als petits productors i que les administracions haurien d’alleugerir perquè l’agricultura no compleixi només la funció de produir aliments sinó també la de mantenir la terra en unes condicions que permetin la biodiversitat.

La globalització comporta també moltes problemàtiques pels petits productors. La UE accepta la compra de productes agrícoles de tercers països, del nord d’Àfrica i d’altres procedències més llunyanes, on les exigències en els usos de fertilitzants no són tan estrictes com les d’aquí. Per això els poden vendre a preus força més baixos generant una competència deslleial amb els productes locals. Tot plegat amb el suport dels comerciants i distribuïdors que també es beneficien d’aquests preus reduïts. I tot això per no parlar del mercat mundial de llavors o maquinària agrícola, que està centrat en poques empreses multinacionals que imposen les seves condicions a tothom. Novament, les que més ho pateixen són les explotacions petites que no tenen escapatòria pel fet que el seu marge és molt estret.

I així s’ha arribat al punt que la pagesia europea, que en general se sent maltractada i poc reconeguda per la ciutadania, ha decidit expressar el seu malestar sortint a carreteres locals i autopistes.

A les ciutats en general no se’n sap gran cosa que és això de treballar el camp i tot el que comporta. Per això les tractorades, per fer saber a la gran majoria de la població que són i com se senten, i com és d’important la feina que fan. «La nostra fi és la vostra fam» diuen els seus eslògans.

La realitat del món pagès és complex i complex segurament és la solució. Probablement, el primer que hauríem de fer és saber destriar que representa tenir una petita explotació, mantenir-la i fer-la créixer o que són i que representen les grans indústries del sector. I actuar en conseqüència. Alcarràs és el paradigma.

La revolta pagesa ha esclatat, però potser no tots els que hi participen esperen els mateixos resultats. Això ho hem de tenir clar.

Periodista tarragonina que ha exercit la major part de la seva activitat professional a RTVE. Ha estat redactora, directora de RNE a Catalunya i corresponsal parlamentària al Congrés i al Parlament.