No és La reverència és inconfusible entre els que coneixen les conseqüències del Fentanil en els seus addictes consumidors. Hi ha el medicament que subministren els metges a alguns pacients que tenen, per exemple, forts dolors crònics. En estos casos el consum és amb recepta mèdica i s’estableix un control estricte. La reverència no es fa pal·lesa amb ells, sinó amb els que consumeixen el Fentanil com a droga; alguns, fins i tot, sense ser conscients de què s’estan prenent.
La reverència
La reverència és una curvatura lateral de la part superior del cos. També del cap. Els que la pateixen podrien ser ben bé l’escenificació del que s’entén per ànimes en pena. Al Canadà i als Estats Units -que és on la droga està fent més estralls entre la població- hi ha milers de persones fent la reverència i deambulant sense rumb. Actualment, lo Fentanil és la substància més addictiva i més mortal.
Els nord-amercians tenen calculat que és la responsable de 70.000 morts anuals als USA i és la primera causa de mort entre la gent que és menor de cinquanta anys; segons la DEA (Administració pel Control de Drogues). Als Estats Units una part dels addictes van començar a consumir-la com un medicament, perquè no hi ha els mateixos controls en el subministrament que a Europa. Una part d’estos pacients ara estan enganxats i se l’injecten.
A Catalunya, l’Hospital del Mar de Barcelona i l’Hospital Trias i Pujol de Badalona han fet un estudi conjunt amb una mostra de cent vuitanta-set pacients politoxicòmans que estan fent un tractament de desintoxicació.
El govern nord-americà i el de Mèxic ja han fet un toc d’alerta perquè la Xina faci controls
N’hi ha que, tot i estar sotmesos al tractament, continuen consumint. En cinc d’ells han detectat restes de fentanil a l’orina i cap era conscient d’haver-ne consumit o, com a mínim, no ho va notificar a l’estudi ni tampoc en tenia receptat com a medicament. Francina Fonseca, responsable de l’estudi, ho llegeix com un toc d’alerta que indica que els estan subministrant fentanil com un adulterant a altres drogues.
És a dir, que els politoxicòmans creien que estaven consumint cocaïna o metanfetamines i la droga contenia, també, fentanil. Com que l’estudi és anònim, no han pogut fer un seguiment ni ampliar la informació.
La guerra entre càrtels
El fentanil és un opiaci sintètic. No s’obté de cap planta. És una droga de laboratori. Els precursors químics per elaborar-lo es compren a la Xina. El govern nord-americà i el de Mèxic ja han fet un toc d’alerta perquè la Xina faci controls.
És a Mèxic on hi ha els laboratoris clandestins de fentanil i hi ha una guerra oberta entre els càrtels de Sinaloa i de Jalisco Nueva Generación. Ara que ja tenen conquistat el mercat d’Amèrica del Nord, s’han posat com objectiu la introducció del fentanil a Europa, explica Rodolfo Montes, que és un periodista de Mèxic que resideix una temporada a Barcelona perquè al seu país l’han amenaçat de mort per investigar el crim organitzat vinculat a les drogues. Estats Units, alhora, investiga al fill gran del Chapo Guzmán, a Ovidio, perquè el considera el precursor de la introducció del fentanil als USA.
El mercat europeu
Fa dos anys, a finals de maig del 2021, el president de Mèxic, Manuel López Obrador, va explicar en roda de premsa que havien decomissat fentanil en una partida de metamfetamines que estaven camuflades dins de bosses de carbó i que havien de sortir d’un port mexicà per anar a Europa. De fet, el port de destí va dir que era Barcelona.
Els decomissos de fentanil que s’han fet a Espanya són escassos i no hi ha una constància clara que la droga estigui consumint-se, si més no, d’una manera extesa. El 2018 es va decomissar una partida de 291 grams de fentanil que provenia del marroc i se n’han fet altres decomissos posterior que no superen els trenta grams. És un indicatiu que els narcotraficants estan temptejant el mercat. L’Administració General de Duanes de Bèlgica també han detectat alguna entrada de fentanil en dosis de deu grams.
Les han decomissades a l’aeroport. La droga a Europa es pagaria més cara que als Estats Units i aquí ja hi ha una estructura de base per a la comercialització, és a dir, ja hi ha organitzacions criminals en actiu que trafiquen amb altres drogues i que, per tant, podrien introduir fàcilment este nou producte.
Els beneficis que se n’obtenen són molt atractius. El govern de Mèxic ha fet una taula d’equivalències per saber el temps que triguen a fer la droga als laboratoris clandestins i el rendiment que els dona. En dos hores es pot produir un quilo de fentanil i si aconsegueixen vendre’l a Los Àngeles, els beneficis que obtindran seran de gairebé 200.000 dòlars. El problema és la dificultat en detectar si s’està introduint o no a Europa.
Els cossos policials i de seguretat que controlen les duanes estan en alerta, conscients de la perillositat de la droga. De fet, a Bèlgia, els agents de duanes porten un kit amb un esprai per contrarrestar els vapors del fentanil en cas que n’hagin de decomissar. De moment, els tenen per estrenar però no tenen clar fins quan.
