Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Secciones
    Canales
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    L’ànima de la creació: artesania fotogràfica

    La mirada

    16 septiembre 2022 19:01 | Actualizado a 17 septiembre 2022 07:00
    Jordi Cervera
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    L’aparició de la fotografia digital va representar un sotrac social de grandioses proporcions. Els grans productors de màquines i de carrets no van tenir altre remei, en el millor dels casos, que canviar tota la seva línia de treball o, en el pitjor, desaparèixer totalment.

    Més enllà de la qüestió purament industrial, que ho va capgirar tot, l’aspecte creatiu també va patir força. Càmeres, telèfons intel·ligents i altres estris tecnològics permetien fer fotografies de bona qualitat sense esforç i sense cap coneixement tècnic i provocaven dos fenòmens obvis. D’una banda, l’arraconament progressiu de la fotografia analògica i de tots els seus processos, i de l’altra, l’arrelament d’una idea generalitzada i perillosa, que tothom podia fer fotografies i que això de la fotografia era un patrimoni de tothom i que la feina dels fotògrafs la podia fer qualsevol amb una digital automàtica.

    Però la realitat és tossuda i tot i que cada dia es fan més d’un bilió i mig de fotografies que inunden vides i xarxes socials, allò que semblava la condemna a mort absoluta i definitiva d’un col·lectiu i d’una manera de treballar, va aconseguir mantenir l’essència, la força i la qualitat i, de mica en mica es va anar demostrant que la mirada d’un fotògraf és pura, única i absolutament insubstituïble. I no només això. D’un temps ençà hi ha un cada vegada més nombrós grup de professionals que reivindiquen i fan bandera dels processos analògics enfront de la digitalització global.

    En aquest sentit, hi ha festivals, trobades i exposicions amb una única premissa, el treball analògic. Les cubetes de líquids, la llum vermella i l’ambient quasi de màgia i de recolliment mentre la imatge (que no s’ha vist abans) apareix a la superfície del paper tornen a guanyar protagonisme i fascinen fotògrafs de diferents generacions, tant el que ja havien conegut el treball analògic com a aquells que el descobreixen ara.

    I entre aquests m’agradaria destacar-ne un de ben singular. Es diu Juanan Requena, després de ser conductor d’un grup de teatre i d’un conegut grup de rock i de viure a diferents llocs, va buscar refugi en un poblet tranquil i perdut a la vora de Calatayud, un territori àrid i esquerp però que sembla fet a mida per a la seva creativitat, que té més a veure amb l’artesania i amb el recolliment monacal d’un orde monàstic que no pas amb la idea de luxe, viatges i sensacions al límit que associem a la vida dels grans creadors.

    Requena és una formigueta, constant i creativa, amb les idees molt clares i una estranya habilitat per transformar tot el que hi ha al seu abast, imatges, persones, posicions, espais i, és clar, fotografies i maneres d’entendre-les. Parlar-ne pot ser un exercici complicat si no es coneix una mica la seva feina i, sobretot, la seva manera de treballar. A les xarxes, tot i que ell no n’és gaire amic, hi trobareu vídeos, imatges i, és clar, a la seva pàgina web, com si es tractés d’un catàleg exhaustiu i documentat hi trobem tot el que fa.

    Una de les obligacions autoimposades és un anuari. Cada dia del món s’obliga a deixar feta una pàgina, que pot ser una fotografia, un text, una idea o un muntatge. També construeix llibres únics on ell intervé el paper, les imatges, l’enquadernació i ha signat dos llibres publicats per Ediciones Anómalas de Barcelona, una editorial creada per Montse Puig i Israel Ariño que casa perfectament amb la manera de treballar del Juanan.

    El primer, Al borde de todo mapa, absolutament exhaurit (fins i tot les edicions especials i úniques), i Mientras dónde, que va aparèixer el cap de setmana passat i ja està pràcticament esgotat, un fet gens habitual en temes de fotografia.

    Una tirada general de 600 exemplars, una tirada especial de 40 exemplars acompanyats d’una còpia manual i una capsa de cartró feta a mà i una edició d’autor de 12 exemplars, amb una còpia manual, una caixa artesana de fusta i un leporello especial.

    El seu treball constant i únic l’han convertit en un fenomen i la seva manera d’actuar i el seu caràcter, proper, obert, afable i intel·ligent el converteixen en una artista envejable que val la pena conèixer i tractar en persona. Trenca tòpics, obre de manera periòdica el seu espai, El Granero, a trobades, cursos i visites i es belluga pel món amb ‘La ínsula nómada’, una caravana construïda amb un Verkami que s’ha convertit en una sala d’exposicions itinerant.

    Si teniu una oportunitat de veure’l en directe, sigui quina sigui, no us ho penseu ni un segon. Juanan Requena és un autèntic diamant capaç de fer brillar tot el que toca amb la llum de la sinceritat.

    Comentarios
    Multimedia Diari