Ignorar. Ignorar activament, a consciència que també existeix, també es dona. L’historiador britànic Peter Burke ha escrit La ignorància. Una història global editada en català a Arcàdia, i per comptes de ser un llibre en blanc té més de 500 pàgines i és que, com ja fa anys que es comparteix a La nit dels ignorants el programa de Catalunya Ràdio que condueix Xavier Solà, d’una manera o altra tots som ignorants.
En aquests temps d’intel·ligència artificial, de progrés del coneixement i del saber, en un món hiperconnectat que permet un accés a la informació de manera il.limitada, en que cada època ha volgut superar l’anterior: el Renaixement va voler arraconar la foscor de l’edat mitjana, la Il.lustració va «intentar desfer-se de la superstició fent prevaldre la raó», i en que l’estat del benestar ha estès l’educació de forma generalitzada, perquè la ignorància segueix dominant tants àmbits?, ja sigui de manera ingènua, fingida, conscient o inconscient, imposada es pregunta Peter Burke.
Antoni Benaiges Nogués, un mestre de Mont-roig,va lluitar contra la ignorància amb mètodes d’ensenyament pioners i revolucionaris per l’època en que va exercir. Va ser destinat el 1934 a l’Escola Nacional Mixta de Bañuelos de Bureba, i feia participar els seus alumnes de manera activa a les aules seguint la metodologia Freinet que just es començava a aplicar a França i Espanya.
Entre altres coses aparcava l’aprenentatge de memòria, i com a detall més singular imprimien uns quaderns escolars a la mateixa classe amb una impremta especial, textos escrits pels alumnes democràticament i sota guiatge del mestre.
La ignorància va acabar amb la seva vida, executat i encara desaparegut des de finals de juliol del 1936 a l’esclatar la guerra. La meva ignorància, la ignorància imposada sobre el seu cas, es va anar acabant des que a finals del 2010 a peu d’una fossa comuna, quan un veí de Bañuelos va difondre el seu cas fins aleshores en la intimitat i el record de familiars i alumnes.
Ara la seva història la pot conèixer el gran públic gràcies a la reencarnació d’Enric Augé a pel·lícula El mestre que va prometre el mar que ha dirigit Patrícia Font, i on també brilla Laia Costa. El guió de la pel.lícula s’inspira en el llibre de Francesc Escribano, Queralt Soler, Francisco Ferrándiz i Sergi Bernal (Blume-Ventall) que explica els anys més apassionants d’aquella petita escola.
La ignorància va acabar amb la seva vida, executat i encara desaparegut des de finals de juliol del 1936 en esclatar la guerra
El fotògraf geògraf i documentalista Sergi Bernal fa més de 13 anys que investiga la vida del mestre, ja havia fet el documental El retratista, i va comissariar l’exposició ‘Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar’ al Museu Marítim de Barcelona, premi Ciutat de Barcelona 2020, i guardonat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat el 2022 per la seva tasca en la recuperació de la memòria dels mestres republicans. Llibres, novel·les, exposicions documents i pel.lícules contra la ignorància i la barbàrie que va suposar la guerra civil i totes les guerres.
La pel.lícula és emotiva, impactant, preciosa; commou i fa plorar de ràbia i de tristesa, en part també per aquest exercici d’ignorància que no es pot allargar, i que hauríem de corregir sobre el nostre passat més recent.
La tasca d’aquell mestre engrescat a obrir els ulls als seus alumnes, de dur-los des de Burgos fins al seu Mont-roig a veure el mar, convencent els pares, vencent reticències, implicant la seva família que ja els esperaven, i que la guerra, la violència, va fer que es quedés en una promesa incomplerta; explicada i recollida en un d’aquests quaderns que van anar a la foguera amb l’entrada dels falangistes a aquell petit poble on exercia Benaiges.
«El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he visto nunca el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos», escribia Lucía Carranza, una de les noies de la classe. O «en el mar pescan merluza, sardinas, anguilas». Si no l’heu vista aneu al cine, o busqueu els llibres que expliquen aquesta història contra la ignorància.
Per cert, tot i que aquesta setmana Mont-roig serà més notícia perquè el president Pere Aragonès de visita oficial a Corea del Sud, on entre d’altres s’entrevistarà amb els responsables de l’empresa Lotte Energy Materials, que està previst que faci aquí una inversió que podria arribar als 1.200 milions d’euros; deixeu-me que faci referència a la lluita contra la ignorància d’una de les professores del seu institut: la Meritxell Blay. Aquesta montbrionenca, i professora a l’institut de Mont-roig ha fet l’adaptació juvenil de l’Odissea d’Homer, en un llibre amb il·lustracions de Genie Espinosa, busqueu-lo també, i acostem-lo als més joves perquè creixi la llavor contra la ignorància.
