Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Les infermeres, el problema de l’atur i els sous baixos

    Les infermeres i tècnics sanitaris fan vaga indefinida per reivindicar reconeixement i augment de sou. És un problema endèmic a Espanya que sembla que no li preocupa gaire a l’administració pública

    23 enero 2024 19:03 | Actualizado a 24 enero 2024 14:00
    Montse Melià Roset
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Les infermeres de Catalunya i el col·lectiu de tècnics sanitaris estan duent a terme una vaga indefinida des de fa setmanes de forma pràcticament silenciosa pel que fa a la seva repercussió mediàtica. La realitat és que no es fan l’anàlisi de sang rutinàries, o no urgents, i milers dels es fan s’acaben llençant a les escombraries. La vaga de les infermeres s’està notant moltíssim als hospitals i centres d’atenció primària.

    A banda de la manca de personal tant d’infermeres com dels tècnics, com també de metges, les infermeres i els tècnics sanitaris reclamen un reconeixement de la seva funció en l’engranatge de l’atenció sanitària que, com és evident, és cabdal i bastant poc valorada i un augment de sou equiparable a la seva funció.

    Les infermeres les van passar de tots colors durant la pandèmia, potser més que ningú en el món sanitari. Elles, i ells, van vetllar i acompanyar milers de persones ingressades a les UCI i als hospitals en general, al principi amb una bossa d’escombraries per tota protecció. Van ser les primeres persones que es van trobar els pacients quan ingressaven espantats amb Covid als centres hospitalaris.

    Això per no parlar de les infermeres dels CAP, que van haver d’atendre milers de persones que podien ser portadores del maleït virus també sense gaire protecció en un primer moment. I quan la van tenir, allò que li van dir els EPI, se’ls havien de posar i treure 20 vegades al dia, per dir una de les dificultats que es van trobar.

    Evidentment que aquest no és l’únic motiu pel qual han de ser valorades aquestes professions del món sanitari. La seva funció en l’atenció és cabdal i més que ho serà d’ara endavant.

    L’envelliment de la població fa que la feina de les infermeres a l’atenció primària estigui pràcticament saturada i d’això se n’ha de fer càrrec l’administració pública.

    Falten metges, infermeres i tècnics sanitaris a tot arreu i resulta estrany que si el problema és tan evident, no s’hi busqui una solució per part del govern català.

    I falten professionals sanitaris perquè una part dels que surten de les facultats, i inclús dels que ja treballen, decideixen marxar a qualsevol altre país europeu on els sous són clarament més alts que els que cobren aquí.

    Espanya és el campió europeu de l’atur i els sous baixos, una combinació perfecte perquè els nostres serveis siguin precaris des de fa massa temps i el que ens espera.

    El cert és que la manca de personal es nota en tota mena de serveis, públics i privats. La precarietat en l’atenció al ciutadà és la tònica tant de l’administració com de les empreses en general, tret d’algunes excepcions, força honorables. Les campiones de tot plegat són les empreses de subministraments i les companyies aèries.

    Déu et deslliuri de tenir un problema amb alguna d’aquestes companyies. El contenciós pot durar anys i mai aconseguiràs una resposta clara per part d’elles mínimament satisfactòria. Et faran voltar la seca, la meca i la vall d’Andorra, com deia la meva àvia. Però no en trauràs l’aigua clara. I és que la legislació els empara, potser perquè als governs ja els va bé tenir-los contents. Tots sabem, i veiem, que les portes giratòries de ministres i presidents del govern condueixen clarament cap a aquestes empreses.

    I després aquestes companyies, sense cap mena de vergonya, publiquen cada any uns beneficis milmilionaris obtinguts, en part gràcies al marge de beneficis pels subministraments que els permet la llei i per haver atès els seus consumidors de la forma més lamentable possible.

    Espanya, i Catalunya, tenen un problema amb l’atur i els sous baixos. D’això no se’n parla gaire, però està clar que manca personal a tot arreu, a l’administració i a les empreses. No li sento dir gran cosa d’això a la ministra de Treball, que sí que ha fet moltes coses positives, que consti.

    I tampoc és el mateix viure i treballar a Barcelona que molts altres llocs de la nostra geografia on el preu de l’habitatge, entre altres, és molt més baix. A Londres, per exemple, els salaris tenen un complement. És una idea!

    Comentarios
    Multimedia Diari