Miracles, ni en futbol: el Nàstic necessita una repensada a fons

Ja ho saben, preferim escriure del Nàstic que fer-nos mala sang amb tantes qüestions realment importants de la nostra rutina. Ai, el futbol! Fantàstic reflex social, de vegades real i a cops distorsionat. Salvant distàncies i mides, trobem certs paral·lelismes entre les situacions de Barça i Nàstic. Han reaparegut les urgències històriques i l’exigència de satisfacció immediata, tal com dicta aquest temps líquid, hedonista, en el qual tothom vol pujar al carro guanyador quan es tracta de la pilota. Segurament, per oblidar la càrrega vital. Al cap i a la fi, la finalitat de la vàlvula d’escapament és aquesta, per evadir-nos una estona i procurar certa satisfacció.

El Barça es troba en una delicadíssima situació econòmica de la qual el seguidor no vol saber absolutament res. A ell, què li expliques de números. Vol recuperar els temps d’èxit, tornar a jugar com els àngels i no reconeixerà mai, ni amb la boca petita, que hauria de fer-se mirar aquesta nostàlgia d’aquells temps amb Pep i Messi, tan rodons i sublimats. Tampoc assegurem que sigui impossible, però si pretenen tornar al cim necessitaran tones de paciència i calma. I per davant de tot, un pla d’acció i criteri, que no tot és d’avui per a demà i aquesta pressió resulta la pitjor companya de viatge.

Però com que tenen el maleït costum d’autoexigir-se en excés, així els va l’atac de taquicàrdia. Dues patacades en una setmana, suficient per llençar bona part de la botifarra per terra, inclosa aquella reapareguda il·lusió de fa, només, quatre dies. Vaja, això del futbol tomba i gira com la vida, en un instant.

Del mateix peu calcen prop de casa. Ara, els accionistes del Nàstic, per boca del seu director tècnic, han comunicat un ultimàtum a l’entrenador. No pot ser que l’equip hagi arrencat el curs tan fluix. Ja saben que donen de termini dos partits justos i si no es guanyen, recanvi a la banqueta. Això és com anunciar-te la condemna abans del judici. Ja em direu amb quin ànim afrontes quedar-te entre l’espasa i la paret quan, de propina, depens d’onze senyors i uns quants suplents que encara sortiran a la gespa més garratibats i neguitosos.

A tot arreu peten seques i aquestes dinàmiques es contagien, tant se val si ets poderós o un equip de la tercera categoria professional. O caixa o faixa sense matisos. O ets a dalt de tot i amb el vent de cara o inicies un calvari que, pel cap baix, hauria de generar certa reflexió.

Si els responsables de la gestió estan convençuts de trobar-se en bones mans, segurs que el míster és l’home indicat, no calen tants escarafalls. En cas contrari, que el canviïn. Prou simple. Ara bé, de pas, que aprofitin la crisi per reflexionar: Anem pel bon camí? Estem en la línia correcta a curt, mitjà i llarg termini? Hem estudiat plans alternatius o tot va a rampells improvisats, segons diguin els marcadors? Això de carregar-se l’entrenador massa sovint evoca l’iceberg. Ataques la part visible, però el gruix de problemes continuen allà sota, imperceptibles a la repassada superficial, al desig de sacrificar bocs expiatoris plantejats com escuts recanviables o ases que aturen els cops. Només faltaven les xarxes socials per alimentar el foc amb benzina. Cadascú diu la seva i, malgrat que les opinions siguin respectables, la immensa majoria no sabrien distingir una mà de l’altra ni trobar aigua al mar, tampoc no ens enganyem ni els atorguem un protagonisme que no mereixen com a eines inservibles. En tot cas, cap clar, criteri professional, mirada a l’horitzó i suficient personalitat per aguantar el temporal i fer allò que ningú fa: reconèixer si cal que l’has espifiat i treballaràs per posar-hi remei. Canviar una peça no garanteix res si la maquinària grinyola de mala manera. Serà obvi, però vist el panorama, caldria de pas ressaltar les diferències i recordar que el Nàstic no és pas el Barça ni està obligat a grans empreses. Miracles, ni en futbol. En tot cas, el Nàstic necessita una repensada a fons dels seus responsables. I dubtem que la facin. Amb canviar de tècnic i provar si sona la flauta ja en tindran prou.