El Nadal de l’evangeli de la Missa del Gall és un nen. Nascut a la intempèrie entre pastors que dormien al ras. A Betlem, 73,4 quilòmetres de Gaza. Allà no hi neixen nens, ara només n’hi moren.
Els nens, les víctimes inversament proporcionals a les causes que els maten. Els assassinen. Fa dos mil anys també hi van matar nens –els Sants Innocents del calendari cristià– per resoldre el que un jerarca psicòpata es pensava que era un plet dinàstic; sempre hi ha un jerarca psicòpata. Ni danys col·laterals ni l’espúria teoria dels escuts humans que ja aplicava ETA a les cases-caserna de la Guàrdia Civil. La manera més segura d’eliminar el Messies era eliminar tots els nens, la millor manera d’eliminar Hamàs és no mirar prim en eliminar palestins a l’engròs. Pura estadística, cruel sinècdoque.
Al Gènesi (18-19) ja es descriu una massacre segons el càlcul de probabilitats: Sodoma, Gomorra i altres tres ciutats. Com que no hi van trobar deu justos, aquell Déu de la Torà va enviar l’aviació. Cito el Gènesi però sembla una crònica d’avui: «El Senyor va fer ploure del cel sorra i foc sobre Sodoma i Gomorra. Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació (...) Va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal». Al primer llibre dels Macabeus (11, 61), la mateixa idea, a Gaza!: «D’allà [Jonatan] anà a Gaza, però els seus habitants li van barrar les portes. Jonatan l’assetjà, mentre calava foc als pobles de la rodalia i els saquejava».
Contra terrorisme, terrorisme, i ja se sap que en aquesta batalla tan repetida a la història sempre és més terrorista el que té convencionalment la raó i convencionalment queda alliberat de l’onerós adjectiu. Els demòcrates que van laminar Dresden i Hamburg i van esborrar del mapa Hiroshima i Nagasaki. És complicat explicar guerres quan hi ha maldats repartides a les trinxeres oposades. A l’altra guerra vigent d’Ucraïna –quanta desgràcia en aquests temps apocalíptics en què rep fins i tot el planeta– jo em pensava que Zelenski era un bufó tirànic fins que va arribar Putin, li va perdonar els pecats per elevació i ara és a un pas de la beatitud eterna.
Els nens, les petites grans víctimes de Gaza, són esmentats 48 vegades al Nou Testament (segons el diccionari del jesuïta Pedro Ortiz). Em quedo amb el paràgraf de Mateu (18, 2-5) que conclou amb Jesús de Natzaret, el nen del pessebre, que aquell qui acull un infant l’acull a Ell. Joan Ferràndiz (1917-1997), creador de contes infantils meravellosos i el millor dibuixant de nadales de tots els temps i llocs, feia una immersió a la infància quan agafava els pinzells i pintava nens que convocaven a felicitar un Nadal interconfessional: «Sota el gran cor del món/els petits cors bateguen», va escriure al seu llibre de poemes Un sí a la vida (1980).
Va dibuixar una nadala al meu davant i me la va regalar: un nen agafa amorosament el colom de la pau, però la branca de l’olivera que sosté amb el bec s’havia assecat i hi penjava una aranya. Aquests dies, no paro de mirar-me’l i no sé si posar-me a resar com si fos una imatge religiosa demanant al Déu de les tres religions, i a l’interconfessional i aconfessional de Ferràndiz, que aturin la guerra d’una vegada i els nens tornin a jugar.
