Bye-Bye Pagesos i Ramaders. El món rural agonitza amb la passivitat de polítics i administració

El Santiago triga a agafar-me el telèfon perquè està enfilat dalt de l’escala podant, i el Ricard perquè amb el soroll del tractor no sent el mòbil... I és diumenge, i tots són al tros, com sempre. És la vida dels petits propietaris agrícola-ramaders, 24h x 365 dies treballant de manera gratuïta perquè el costos dels herbicides i adobs, la maquinària, les llicències, instal·lacions, gestoria...

S’emporten els seus petits estalvis, ja que de beneficis... Ja fa molts anys que no en tenen.

Tots dos estan enrabiats per la falta de suport a les petites explotacions de dues, cinc, deu hectàrees... com a molt. Pel maltractament continuat a l’ofici mil·lenari dels seus besavis i rebesavis, que van canviar la mula i el carro, pel tractor i els remolcs. Però continuen per amor a la terra, a la història familiar, i, com la resta de pagesos i ramaders, perquè no volen que es perdin els valors tradicionals lligats al coneixement de les finques, al benestar animal, a la producció d’aliments... Els seus fills no els segueixen.

El Santiago Sánchez té 63 anys i mig, té oví-cabrum, va arribar de la serra de Cazorla -entre Granada i Jaén- a Valls fa 40 anys, al 1981, amb el seu germà i un ramat de 200 ovelles, cabres i algun cavall, en camions, perquè a Andalusia hi havia secada. Van arribar a les 400 ovelles. Ara viu a Vimbodí-Poblet, té 1/4 del ramat, i té dos fills. Però no vol que segueixin.

Les últimes sancions desorbitades que ha rebut l’han acabat d’enfonsar, i tot i que ell havia absorbit tres ramats d’altres ramaders que desistien: «Plegaron al borde de la jubilación el Enric Bover de Vallclara, l’Anton Bota de l’Espluga i el Ramon Miró de Rojalons.» Ara ja és ell qui està desmoralitzat: «El cordero no lo cotizan y el pienso es tan caro que no trae cuenta. Nos tratan como una explotación industrial cuando somos una empresa familiar, y se nos come el papeleo... Se te pasa un trámite, viene una inspección y ¡Zasca Sanción al canto, de 3.001€ para arriba!».

Al Ricard Segura, de 63 anys, que conrea avellaners a La Selva del Camp, el que més l’indigna en aquests moments és l’absurda llei estatal contra la crema de restes vegetals que té la pagesia de tot l’Estat en peu de guerra: «Si cremes els teus propis rostolls o branques de poda et poden posar 2.000€ a 10.000€ de sanció! Volen que en facis compost, biomassa, però qui pot comprar una màquina de picar fusta de 30.000€ mínim? Només els grans, pels petits pagesos és una garrotada més.» La Ley 7/2022 de 8 de abril de residus y suelos contaminados... Feliçment, serà modificada gràcies a una esmena del PdCat promoguda per Unió de Pagesos.

Però el tema que més indignats té els pagesos del Baix Camp és el baix preu de l’avellana que marca la Llotja de Reus, per sota costos, segons Sergi Martín Garcia, responsable a nivell de Catalunya de fruita seca d’Unió de Pagesos. Martín va anunciar al setembre, que això vulnera la Llei de la Cadena Alimentària i que UP hi posaria una denúncia. Ja al 2019, el llavors antecessor de Martín, Rafel Espanyol, del Morell, denunciava que la llotja de Reus pagava 1,5€/Kg d’avellana mentre que el cost de producció era de 2€/kg. Encara pitjor passa, segons el productor i escriptor Anton Monner de Gandesa, amb l’ametlla, «que es paga a menys d’un euro i el conreu en costa tres». Monner afegeix que «l’avellana, la nou i el pistatxo baixen, mentre que les despeses dels conreus pugen».