Premsa i jutges al servei dels partits polítics

Ja ho deia Malcom X fa una pila d’anys, vigila amb els mitjans de comunicació, que et faran estimar el dolent i odiar el que és bo i correcte. Més o menys, el consell anava així. Aquell periodisme entès com a servei públic ha traspassat fa estona. Ara i aquí s’ha tornat propaganda interessada a favor de les forces de dreta i extrema dreta, amb escassa presència del suposat progressisme.

Fa temps que la premsa al nostre país viu de subvencions i, en conseqüència, no demanis que les empreses mediàtiques mosseguin la mà que els hi dona a menjar, mentre fan veure que encara poden marcar l’agenda pública. Cada dia cauen nous exemples de culs llogats, incapaços de seure on els dictaria la dignitat, que van preferir vendre’s pel proverbial plat de llenties.

Fa anys que reclamem amb sorna que els tertulians de ràdio iniciïn cada intervenció dient «soc tal, posat aquí pel partit ics». Almenys, la declaració d’intencions ens estalviaria l’engany continu de creure que aquell personatge és independent i no un assalariat de l’amo.

Com els beneits ens acompanyaran sempre, dies enrere hi havia gent que encara se’n feia creus de la negativa general dels mitjans de comunicació espanyols a parlar de l’operació Catalunya.

Han fet com si no existís malgrat la seva gravetat. Tampoc no és novetat perquè són còmplices des del primer dia del mal ús de les eines de l’estat, dels abusos que perpetren des del poder, què coi han de denunciar, què coi han de lluitar pels valors que mai no han tingut.

I a sobre, el president que va aprovar els tripijocs d’un exministre de l’interior que sembra dubtes relacionats amb la seva salut mental surt a escena i diu que a ell no l’atraparan, que no l’asseuran al banc dels acusats. Amb tota fatxenderia i com correspon a l’arrogància de qui se sent intocable, si senyor, només faltaria. Al cap i a la fi, quan et cobreixen les esquenes els cuirassats de la toga fer la teva surt de franc, per moltes normes que et saltis.

Per no esmentar al jutge, constant com un mosquit, que ara ha tingut l’ocurrència de perseguir el Tsunami Democràtic per terrorista, acusació que requereix una imaginació desfermada.

És el mateix encarregat d’impartir, en teoria, una justícia que no veus mai per enlloc i va salvar, per exemple, a María Dolores de Cospedal en el ‘cas Kitchen’, a Esperanza Aguirre en el ‘cas Púnica’ o no ha volgut mai investigar res que tingués relació amb el rei emèrit, que fins aquí podríem arribar i a veure si encara ens creurem allò tan bonic de la justícia cega. Al cavaller aquest, en lloc de descavalcar-lo de la seva interessada croada per prevaricador evident, el full de serveis no se li acaba mai.

Va obrir un fotimer de causes contra Podemos, suposem que per comunistes dolentots i, en canvi, no va traure l’entrellat de la pregunta de mots encreuats més fàcil de les darreres dècades. Té set lletres i és el nom que segueix al punt marcat darrere la ‘m’ del nom i acabada en el cognom Rajoy.

Doncs no hi va haver manera que es trenqués la closca a fi i efecte de descobrir qui parava la mà en aquells pagaments en comptabilitat ‘B’ efectuats pel gerent Bárcenas.

Sagaç en alguns temes i negat en altres, aquest senyor jutge de qui no esmentarem nom, assegura que l’independentisme és terrorisme i es queda tan ample. Forma part de la corda, prou estesa, d’aquells que, orfes d’ETA, fan mans i mànigues cada dia per tal de mantenir ben viu el seu espantall. Voldrien ocupar el seu formidable buit, que els hi donava vots, amb el moviment separatista.

Al cap i a la fi, el braç de la justícia es va encarregar de la feina bruta que era incapaç d’afrontar el govern de Rajoy, encantat de reprimir una qüestió catalana que només requeria mà esquerra i negociació política.

Tot plegat, un desgavell que obté certificat d’excel·lència constant.

Si la justícia i el periodisme serveixen al poder real, dubtem que això sigui democràcia en un literal i sa sentit de tan noble concepte, avui embrutat des de les clavegueres de l’estat. Que també operen en marcar el relat que amplifiquen els mitjans, per si cal precisar-ho.

Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.